Perquè podem... amb els mitjans

Fa pocs minuts llegia i veia un document internàutic sobre Jessica Cox, una dona sense els dos braços i que, gràcies a la força de voluntat, a l'alegria vital, al fet de deixar arrere les limitacions i a la decisió de primar molt més les habilitats i les capacitats personals, ha aplegat a tindre estudis universitaris, a volar en avió (i dirigir-lo!) i a més punts. U dels meus pilars diaris partix d'una frase que vaig llegir durant una entrevista (20minutosValencia, 1 juliol 2009) al fill del filàntrop Vicente Ferrer: "Nada es imposible fue el mejor consejo de mi padre". Exemples com eixe, i de moltes persones més, com també aconseguir que u reviscole i mamprenga una vida prou diferent i visca sol i tot, en lloc d'estar pendent de la seua malaltia, poden semblar insòlits. No obstant això crec que tenen un secret: la persona ha desenvolupat el seu esperit creatiu, el qual està en totes les persones.

Qui escriu aquestes línies, acabava Magisteri l'any 1994, treballava en un centre especial d'ocupació, tenia epilèpsia, pensava que viuria tota la vida a casa dels seus pares i, ves per on, ara, novembre del 2009, després d'un treball perseverant i de voluntat iniciat pel maig de 2008 (després d'estar al límit...), ara viu sol (mitjan maig 2009), se sent prou feliç, té una activitat que el motiva molt (mantindre el bloc) i li compensa el fet de no haver exercit de mestre universitari, valora més les capacitats i habilitats, ha passat a ser una persona molt centrada en l'altruisme, s'ha proposat viatjar a l'estranger (un país en què l'anglés siga bàsic, fins i tot per a col·laborar amb alguna ONG pel desenvolupament), contacta amb persones prou diferents, prioritza més el pensament creatiu i positiu, té intenció de crear un centre educatiu de pensament lliure i creatiu, i té interés per la psicologia positiva i la medicina... Igualment té intenció d'escriure la seua autobiografia en anglés...

Què pot fer una persona amb els mitjans oportuns? Molt, quasi tot. Per a la persona optimista un repte és una oportunitat i després de la foscor naix la claror i el punt de màxima tristesa és el pas primer cap a l'alegria. Ara bé, el que més m'agrada és el procés de creació, de formació, de creixement... perquè els resultats venen a nosaltres amb suavitat i amb tranquil·litat, com a l'arreplega final del treball, de la mateixa manera que recollim el fruit després d'arruixar un arbre que ha viscut molts canvis meteorològics i que, finalment, ara, ens dóna el seu fruit. Què en penseu?