Cabals, econòmiques i bondat

Aquesta vesprada, mentres feia temps perquè la inspiració es preparara per a aquestes línies, he tingut la sort de raonar junt amb un amic, ací Robert, sobre el tema dels cabals, la bondat i la veracitat. Així, hem coincidit, si més no quant a valors, pel que fa als sentiments que experimentaríem si fórem dins d'un banc i veiérem que una treballadora s'equivoca i ens passara diners de més. Personalment, com en el seu cas, em remouria la consciència, motiu pel qual no recorde haver enganyat en casos així o semblants (com ara, dins d'un restaurant) i si ha ocorregut, ho he comentat quan he pogut.

Aquest tema, els diners, els robatoris, la consciència interior, etc. n'és u dels més interessants, al meu parer, per a l'ensenyament de matèries pròpies dels estudis de dret, econòmiques i empresarials, econòmiques... En altres paraules, els temes traspassen les tanques habituals (en eixe cas, una possible assignatura tipus filosofia) i poden estar acompanyades de temes de ciències. Quan una assignatura econòmica inclou l'apartat humanístic o expressiu, recupera el seu paper social i de sensibilitat. Per això considere bàsic el creuament de matèries i la intersecció temàtica, això que legalment es presentà com transversalitat (llei d'ensenyament espanyol del 1990).

Si emprem la poesia en relació amb l'economia i la ciència biològica, per exemple, podem veure que hi han més coincidències que divergències i que això té lloc a nivell continental (en molts casos) i que, per tant, les persones formem part d'un mateix projecte, d'un mateix món i d'una realitat sovint molt semblant. He escrit poesia, economia i ciència biològica, per escriure res. Però el cas és que, si ens fixem, això ocorre entre més variables del món humà, natural, ecològic, tecnològic, planetari... Un altre exemple, i real, que ja vaig exposar un dia: ¿resulta "casual" que els tres primers equips de futbol, a Espanya, es crearen en zones industrials com Huelva (Recreativo, el més vell), Bilbao (el segon) o Barcelona (el tercer) en què hi havien britànics dedicats a la indústria o que des de Bilbao (u dels llocs en què s'inicià enjorn la revolució industrial, com a Barcelona) passaren a crear-ne u a Madrid (l'Atlètic de Madrid), si tenim present que la revolució industrial es desenvolupà principalment a Anglaterra on, també, s'inventà el futbol modern? ¿És curiós que aquest esport siga col·lectiu, com molts d'eixa època i inventats o difosos per la cultura britànica, i que, com a les fàbriques, els treballadors (els jugadors) empren quasi tots un mateix uniforme? Potser tenim, de rebot, espontàniament, una de les lliçons que podem aprendre del capitalisme:

1. Fou creatiu inicialment, perquè era un sistema econòmic revolucionari, nou, al costat del feudal o dels que hi havien a cultures ben diferents de les europees (pensem en el continent africà).
2. Pretén la uniformització de les persones, sota una llibertat que realment està a l'abast de poques persones i a nivells ben diferents.
3. Ara hi ha una alternativa, entre moltes, que és la revolució positiva, la qual se centra, entre altres, en el respecte per l'horitzontalitat i per la diversitat, així com pels projectes que treballen en positiu, atenent a la contribució de cadascú i en cada moment, i... en l'humor com a element que estimula el pensament creatiu (com el pensament lliure i el democràtic).

Per tant, podem passar per l'esport i tot per a tractar un tema econòmic d'actualitat. L'economia, com la persona, no és indiferent als camps en què es mou (indirectament o directament). I això ho podem recordar a l'alumnat universitari...