diumenge, 8 de novembre de 2009

Canvi d'estratègies

Quan un professor observa que una idea o un propòsit no va avant o que potser siga interessant fer canvis (lleugers o considerables) una de les primeres activitats a desenvolupar, al meu parer, és fer un tronada d'idees. Aquesta tècnica, també coneguda com pluja d'idees, permet que la persona manifeste sense cap censura totes les idees que li venen a la ment: des de les més excèntriques o imaginatives (o fantàstiques i tot) fins a les que puguen semblar més realistes. És molt important tindre present un detall: només un 5%-10% de les idees ens seran útils, la qual cosa ens diu que és molt interessant tindre un mínim de vint idees o més i que quantes més idees sorgisquen, més probabilitats tenim de poder obtindre alguna eixida final i, així, trobar un canvi interessant i pràctic per al projecte o propòsit inicial.

Igualment, i encara em moc en el tema de la pluja d'idees, és fàcil que hagem de juntar-ne dos o més, d'idees, per crear-ne una, final, pràctica i que ens faça costat per a mamprendre, novament, el procés i, així, eixir d'eixa fase de possible inèrcia o sensació d'aturada.

Com a exemple, diré que ahir mateix, poc abans d'anar-me'n al llit, vaig fer una pluja d'idees per a trobar una alternativa o més a un tema personal (què podria fer la setmana vinent per a fer-la més espontània). L'acabí, i quan vaig veure que m'havia centrat principalment en el passeig, la visita a una biblioteca pública i el raonar amb alguna amistat, pensí que, potser, seria molt interessant canviar de zona d'acció i, per exemple, moure'm per unes zones urbanes diferents a les que habitualment passege o, fins i tot, visitar la Casa d'Àfrica d'Aldaia. Ara he consultat el diari personal i he vist que hi havien divuit idees... (i ahir no les havia comptades!).

Una altre tema interessant, i molt important perquè la creativitat fluïsca i romanga en moviment, és el canvi de decoració, de lectura, d'activitats habituals, de conversació, de passejos, de contemplació, de viatges... I, paradoxalment, un grau de monotonia afavorix la creativitat, perquè, per exemple, el passeig per la natura i adoptar determinades actituds de calma, tranquil·litat o que atemperen les emocions, encara que parega una contradicció, fan possible que es mantinga l'esperit creatiu. I si, a més, eixa "monotonia creativa" va acompanyada, per exemple, d'una constant com l'humor... doncs de la constància traurem creativitat i de la creativitat, constància. Una persona del món del pensament, Albert Einstein, deia que certa monotonia feia possible la creativitat. I d'això, sobre què estimula la creativitat (factors inspiradors) hi ha molta literatura de psicologia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada