Una mentalitat creativa

Durant els anys setantes del segle passat la paraula "progressista" s'incorporà al llenguatge dels moviments populars o de línia democràtica que es mobilitzaren pels drets humans més bàsics a l'Estat espanyol, com ara, l'accés a l'ensenyament públic i gratuït. Però com ja sabem, per l'experiència i perquè revisem la història i la seua relació junt amb els poders fàctics i l'ús lingüístic, la paraula "creativa" encara està alliberada. És més, encara que sovint es relaciona amb la part artística de la persona (vegeu publicitat sobre art), és una paraula que estorba, com també ho fa "pensament lliure" , "pensament creatiu" ...

Quantes més línies llig sobre la història contemporània d'Espanya (segles XIX -fundació de l'estat Espanya- i segle XX), més clara es veu, més i millor lligue els caps i més intuïció m'ajuda a previndre o respondre davant les actuacions polítiques, mediàtiques, publicitàries, etc. , la qual cosa permet que la persona guanye espais de llibertat, d'independència, de pensament lliure i que es prenga les coses amb major moderació.

La importància de la moderació, la darrera paraula de l'anterior paràgraf, al meu parer, naix de la necessitat d'actuar des d'una mena de balança entre emocions i raó, entre observació i realitat, entre impuls primari i resposta meditada, estudiada. És ben diferent impulsar l'estudi universitari o primari (per posar-ne dos) a partir de l'acumulació de dades del present, que fer una revisió del passat i juntar-la amb dades del present, perquè de la segona manera l'aprenent, com el mestre, guanyen espais de coherència i contribuïxen a la millora d'un país, encara que la mentalitat predominant en el mateix siga fortament conservadora. Si algú ha col·laborat en el creixement i el desenvolupament social, creatiu, econòmic, educatiu, altruista, sanitari, etc. en qualsevol estat, ha sigut la persona desinquieta que, des de la seua singularitat, ha respectat la forma de ser de persones també implicades en temes socials i des d'una orientació positiva.

I per què positiva? Com més passen els temps, i més exemples observe de filosofia positiva i constructiva de la vida, més crec que u dels motors de la història creativa d'un país no rau en l'atac cap a l'enemic, sinó en el treball (individual i comunitari) "...per...", "a favor de...", "Moviment en defensa de...".

¿Quina alternativa troba la lectoria, a les formes tradicionals d'actuació popular i que el que més solen impulsar és la violència i un cercle viciós en què els poders fàctics són els directors reals de la pel·lícula i les classes populars passen a un segon plànol? Si la nostra intenció és ser protagonistes de la història, cal començar amb una pregunta com "De quina manera podem actuar per a aconseguir el que volem?" i ser realistes: un estat amb una forta tradició conservadora, feudal fins a fa quatre dies (i encara té fortes pervivències feudals), amb poca tradició democràtica, amb uns mitjans de comunicació en mans conservadores, amb un sistema d'ensenyament que necessita una forta renovació metodològica i la introducció de valors i d'assignatures de línia humanista i ecològica, etc. potser no canvie en el segle actual. Tanmateix, la il·lusió, la creativitat, l'humor, el pensament lliure, el pensament creatiu i la defensa de la llibertat d'expressió i la democràcia popular ha de moure'ns a la contribució social atenent a les capacitats i habilitats personals i col·lectives. L'Esperança creativa mou un país, una comunitat, una persona, un poble...