dilluns, 30 de novembre de 2009

La integritat física

Després de fluir per un document sobre caigudes d'aigua de riu, he passat a u sobre el cos i la dona. A diferència de les tendències més avançades en el món de la psicologia o l'educació, per posar dos camps, els quals s'inclinen per la formació íntegra de la persona o perquè la persona treballe el que tradicionalment s'ha dit la part femenina i la part masculina, eixe document preferia continuar en la línia feminista, és a dir, reforçar eixes qualitats que solen fer diferent a la dona, almenys des de l'aspecte físic, potser no precisament el més important, i sí el més visible (des del sentit que més desenvolupem).

Estimar el cos és essencial per a desenvolupar l'amor cap a u mateix i tot el que l'acompanya (autoestima) i, anar més enllà del cos (perquè el tenim com un element més, i també important), des del meu punt de vista, és enriquir-nos. Podríem pensar en eixes persones (hòmens o dones) que tenen un cos (constitució física) però que se senten estranyes sexualment. A més de necessitat un reforçament interior, i de sensibilitat social, també són persones prou valentes (segons alguns documents que vaig tindre ocasió de llegir fa dos anys, sobre transsexualitat).

També podem llegir, en llibres sobre psiquiatria, psicologia, educació, etc. el clàssic esquema sobre les característiques "femenines" i les "masculines". Podria citar algun llibre sobre educació eròtica i sentimental per a persones adolescents, com a exemple, o una obra d'un psiquiatra conegut, però preferisc deixar ací el que considere prioritari: que les persones aspirem a la formació íntegra en el màxim nombre de camps.

Perquè això prospere, haurem de deixar a banda formes tradicionals de classificar, restringir, educar, dividir, separar i, com a alternatives, buscarem allò que més ens pot unificar, i desenvolupar la creativitat, l'autenticitat, el lideratge, la imaginació, la inspiració, com també tindre les idees clares i practicar la voluntat i la perseverança i més. I assajar tantes vegades com considerem imprescindibles, per mitjà de les lliçons que aprendrem de l'aprenentatge continu.

Per tant, aquest tema, com el Barça futbolísticament, és "més que un...". És un aspecte educatiu que ens fa persones més obertes, una vegada fora de l'armari en què ens vestíem segons els cànons socials (perquè ara ho fem com ens rota, amb independència de criteri, no per a seguir línies femellistes o masclistes, sinó la llum que emet la nostra llanterna enmig d'una nit en plena natura, un lloc on els animals -i les persones també ho som- actuen amb naturalitat, llibertat de moviment i espontaneïtat). El pas de la foscor (els cànons establits i el món políticament correcte) al món de les clarors i l'arc de sant Martí, la pluja, el cant dels ocells, el xiulit de la xiqueta, la planta que busca la llum solar i més, és el resultat de llevar-nos capes de formació cultural que ara ja no ens servix, de la mateixa forma que ara, amb l'entrada de la frescor de primeries de desembre, comencem a deixar arrere la roba d'entretemps i passem a la d'hivern. Els canvis cap a un exercici de la llibertat responsable i l'assumpció del protagonisme de la nostra vida, des de sempre, ens han fet persones més independents, sanes i fortes interiorment.

Què en penseu, lectoria?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada