Respecte i autenticitat per damunt de "militància"

Des de ben xiquet m'han agradat les posicions pacífiques i el pacifisme. A més, no he tingut una militància activa, sinó des de la base, popular. Quan escolte o llig que el català té deu milions de parlants i, a partir d'eixa dada i la suposada necessitat de defendre una llengua des del punt de vista del nombre de parlants i la seua discriminació, preferisc continuar pel camí més pacífic i més creatiu (sempre des del meu parer i l'autenticitat, és a dir, l'autoestima sana):

1. Totes les llengües, com també les persones, es mereixen el respecte.
2. El respecte per les llengües passa per l'ús que se'n fa, la qual cosa és ben diferent del nombre de parlants.
3. La quantitat de parlants és més efectiva si naix des de l'educació pel respecte dels pobles i les cultures, en lloc de la militància activa per a fer parlants. Una cosa és promocionar l'ús popular (el que val) de la llengua i, ben diferent, és que eixe ús haja de complir unes regles. Les regles flexibles són les més efectives, la qual cosa implica fluïditat.
4. Si eduquem pel respecte, tenim més possibilitat d'aconseguir respecte per part de persones que parlen el castellà quasi sempre o sempre.
5. Si els diem que parlem valencià perquè així ens sentim tan còmodes com ells quan empren el castellà, els tombem el principal prejudici.
6. Les coses triomfen quan es fan a poc a poc, amb principis i valors, és a dir, amb respecte per nosaltres i pels altres.
7. I fluir... en el nostre món d'interessos, individuals i col·lectius.

En resum: la militància, per als militars, els militaristes i els activistes. Si emprem mètodes alternatius a la militància, treballarem més per un món més pacífic, internacionalista, obert als pobles i cultures de llocs ben distants i, a més, conrearem l'interés per la diversitat i l'horitzontalitat.

Així em pareix, ara.