dissabte, 30 de gener de 2010

Gandhi estudia a la Universitat

Adés, després de passar per correus de temes diversos, he tingut l'oportunitat d'accedir a unes reflexions famoses que feu Gandhi. Si alguna cosa ens recorda la contemplació d'alguna imatge o reflexió seua, com també moltes de John Lennon, és el treball per la pau, pel respecte mutu i per la curiositat.

Una de les coses que més em va impactar durant la lectura de l'autobiografia de Gandhi, sense dubtes, fou la seua amabilitat en el tracte, per exemple, al llarg dels seus viatges en vaixell, o bé en les seues sessions com a advocat o, simplement, com a ciutadà partidari de la independència del poble indi per mitjà de mètodes creatius (és a dir, pacífics).

No ens estranyarà que Edward de Bono, dins del llibre "La revolució positiva", incloga la filosofia de Gandhi com a exemple de revolució tranquil·la, constructiva, per mitjà de mètodes pacífics, etc. Que haja tingut lloc una revolució així, simplement vol dir-nos que... ho són possibles, d'altres i en el segle actual. Potser per això de Bono té present el llegat de les persones que donaren suport al projecte creatiu presentat per Gandhi i que, a l'inici, es veia com una forma d'actuar estranya i que no entrava en els esquemes del grup independentista en què ell participava. No obstant això, quallà. Com diu la PNL, i també persones del carrer (o no), "Si uns altres han pogut, hem de posar els mitjans per a poder nosaltres".

La faena feta a poc a poc, i després d'haver preparat un projecte, és u dels valors que va adjunt a la creativitat, és a dir, a la fluïdesa, de la mateixa manera que si volem crear una casa triem treballadors, aïnes, lloc on edificar, etc. Tota pedra fa paret, això és, ajuda a fer realitat un objectiu. Anem, per tant, més enllà del simplisme "Si vols, pots". I, a més, treballem a través de mitjans constructius, positius i socials i en què la singularitat tinga accés enmig de la pluralitat.

Totes aquestes idees, a més, les podem transmetre a la Universitat, una casa en contacte amb la societat, a la qual alimenta i de què es nodrix. Un intercanvi social molt interessant i que ens interessa conrear: com a mestres i com a alumnes de la vida. De tots aprenem, amb tots compartim. Tant de bo compartim filosofies com la gandhiana enmig de les aules, sales i passadissos universitaris! La Universitat és ben gran i un tema com la història del moviment independentista i la presència de Gandhi podem introduir-lo en...

1. Classes de dret.
2. Classes d'història contemporània.
3. Classes de filosofia.
4. Classes d'economia (el tema de la sal).
5. Classes de política.

I més... Amb imaginació, enjorn trobem aplicacions pràctiques. O, almenys, en trobem més. I, al meu parer, d'això es tracta: d'aprofitar la capacitat creativa per a passar al camp de l'aplicació social (personal i interpersonal).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada