dimarts, 5 de gener de 2010

Gustav Mahler i la Universitat

Hui he començat el passeig per Internet amb la cerca d'informació sobre música espontània i, amb fortuna, he aplegat a llegir bona part del document en PDF "La música a la Universitat: una eina per desenvolupar l'expressió creativa i la comunicació" (Conxa Trallero Flix). I ara, des de fa uns minuts, sent la Simfonia Sisena de Gustav Mahler (per mitjà de Radio Clásica), un cant a l'esperança. Si més no, al meu parer i d'ençà que la vaig escoltar (sí, escoltar) per primera vegada.

La música és un ingredient clau en la vida humana si tenim present que l'oïda és el sentit que més informació rep després de la vista (9% i 87% respectivament). No ens estranyarà que persones com Leonardo da Vinci tingueren un interés molt especial per la música, o que Albert Einstein o persones molt creatives també destacaren pel seu amor per la música. Fins i tot nosaltres, amb un major o menor grau de coneixement teòric musical, podem créixer com a persones... amb la col·laboració diària de la música. I si, a més, la transmetem als alumnes universitaris, per mitjà de la música de fons, podem fer que les sessions tinguen una funció terapèutica i tot, la qual cosa afavorirà que l'alumne tinga unes emocions més harmòniques, més tranquil·les i que, per tant, com ha demostrat Augusto Cury, puga substituir visites al psicòleg o a la psiquiatra o suïcidis i tot.

Vivim una època en què considere important aprendre de les persones que popularment qualifiquem de genis (encara que totes ho som: desenvolupem la genialitat interior!), de les persones grans i més tranquil·les i de les persones que se centren més en l'autodomini, la fluïdesa, la calma i les coses xicotetes. Crec que són les que més fruïxen el dia rere dia, la seua essència i l'harmonia entre la seua vida, la social i la vida que compartixen junt amb la natura (una font bella de música, de tranquil·litat, de documentació visual, de patrimoni mundial, etc.).

Finalment exposaré preguntes sobre la música:

1. Què representa la música en la meua vida?
2. Què simbolitza la música per a la persona que consulta aquest bloc?
3. Quines classes de música m'agraden?
4. Quins instruments m'agrada tocar, escoltar o jugar amb ells?
5. Quantes vegades escolte música al dia?
6. Quins moviments són els que predominen quan danse?
7. Quantes persones conec que visquen el món de la música, professionalment?
8. Quina classe de música considere més d'acord amb la meua essència?
9. Què opine (amb fonament) sobre la música popular o la del país en què visc?
10. Què entenc per música popular?
11. Quina música m'agradaria composar si tinguera un orientador musical?

Aquestes han sigut les onze primeres preguntes i la que més m'atrau és la primera: "1. Què representa la música en la meua vida?".

Al meu parer, la música és una forma de connexió amb l'ambient natural que m'envolta (des dels pardals fins als gats o els lladrucs dels gossos o el so del vent quan bufa), amb la instrumentalització musical, o amb el cant o el ball i la dansa.

Per mitjà d'eixes connexions la persona (individualment o en col·lectiu, i sempre en contacte social) desenvolupa els seus sentits al mateix temps que exercita l'oïda i expressa els seus sentiments i la seua visió del món, en un moment i en un lloc, atenent a l'educació (adquirida amb el contacte social amb la família o els grups socials, amb la cultura en què viu...) i a la seua formació per lliure, és a dir, per mitjà de la creativitat i l'afany de superació.

Així em sembla, de moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada