La riquesa popular

Adés un amic i jubilat m'ha contat dos endevinalles en castellà, la seua llengua pròpia. Amb l'ajuda d'Internet he trobat les solucions i, a més, he pogut comprovar que, una vegada més, la cultura popular és u dels millors exemples de flexibilitat i espontaneïtat.

Així, si tenim contacte amb persones de diferents punts d'una zona lingüística, podem sentir-nos com si fluírem: l'aportació és espontània, resultat d'una formació diversificada, hereua de formes diferents de ser, de comprendre el món, de gestionar el dia rere dia, de treballar (al camp, a la indústria menestral, etc.).

Ben bé sabem que la cultura agrícola, encara que és la més conservadora (la qual cosa, a hores d'ara, és senyal de riquesa enmig del mosaic mundial que estimem les persones que treballem pel respecte per la diversitat), també és molt oberta, sobretot si el treballador es mou en una zona geogràfica i manté contacte amb persones de poblacions distintes.

Igualment la cultura agrícola és una mescla d'originalitat, d'adaptació a la essència de la zona geogràfica i de manteniment de la idea. Podríem dir que, a grans trets, ens pot servir com una cultura de la conservació de la idea i de creació de moltes formes. És com qui narra un conte i tot seguit escolta una versió molt pròxima (amb canvi de personatges i tot) i, com no, amb el manteniment d'un missatge final (en el cas de l'endevinalla, la solució). Em fa l'efecte que podríem dir que canvien alguns detalls i es manté la generalitat.

Si heu tingut la sort de llegir llibres de música popular de l'àmbit lingüístic en llengua catalana (bé de Catalunya, bé del País Valencià, bé de les Illes Balears) podreu llegir el romanç "A la voreta del mar" en variants distintes i totes amb una idea central i tot. Potser canvie la lletra (en part), tot i mantindre's el cos. I això ho podeu haver experimentat, també, a partir de disciplines ben distintes, com ara, el cine, el teatre, la pintura, etc.

Doncs bé, tot el que hem escrit fins ací ens és útil per a establir, per exemple, quin model de mestratge i d'ensenyament o d'aprenentatge volem difondre. Des de l'eix central, la llibertat responsable i el lideratge, així com l'intercanvi entre la Universitat i la societat, podem ensenyar de moltes maneres... I també aprendre'n, de moltes. La qüestió és conrear la cultura de la llibertat i la responsabilitat.. amb respecte per la singularitat de cada part del tot.

Per eixe motiu difonc cultures de l'educació que propugnen la tolerància intercultural (entre els Pobles de la Terra), l'esperit creatiu, les posicions moderades (emocionalment), la valoració de l'humor i l'espontaneïtat, la imaginació, la mirada avant, l'aprenentatge del passat i del present que fem diàriament i la fluïditat, entre altres elements. Crec que amb fluïdesa, és a dir, per exemple, amb espontaneïtat i suavitat (en les formes i en el tracte interpersonal), podem avançar dia rere dia. Així em pareix ara.