Aprendre a compensar l'oratge

Hui he accedit a una cita atribuïda a Lao Tse: "L'activitat venç el fred. La quietud venç la calor". Totalment al revés de com solem actuar, però una orientació molt encertada perquè ens fixem en el que volem fer en cada moment si ens centrem a viure bé i sentir-nos satisfets cada dia. Així, a l'hivern, en lloc de seure'ns i raonar en grup al voltant del fumeral tan clàssic (tan viu en moltes rondalles populars) podem passar a fer un passeig en companyia d'una persona o més i, així, facilitar que el nostre cos, a més d'entrar en calor, es dedique a l'activitat física que tanta ajuda li proporcionarà amb el temps (i no sols ara, sinó també a llarg termini). I, quan aplegue l'estiu, ara a quasi sis mesos de distància, passarem a reduir l'activitat física (i, així, mantindrem viu el cos) i, al mateix temps, contactarem amb persones a l'aire lliure.

Com haurem observat, durant l'hivern solem ser més temps en llocs d'interior i, al mateix temps, també aspirem a eixir i a fer vida pública, sobretot en els temps actuals (a causa del canvi climàtic). En canvi, quan aplega l'estiu tendim a seure'ns al parc o a l'ombra i, així, compensar la calor que fa.

Podríem dir que els animals, com moltes persones grans, ens poden proporcionar informació molt privilegiada que resulta de la pràctica de la vida i del pas per les estacions durant molts anys. Així, els gats (com també els gossos) renaixen quan aplega la fi del mes de gener: si recorde bé, perquè enfront de la casa en què més temps he viscut vaig compartir anys i anys junt amb moltíssims gats que es movien per una superfície d'una fanecada si fa no fa, és a dir, per l'extensió d'una casa de més de dos-cents anys. Quant als gossos, a l'estiu els veureu a l'ombra i quetets, mentres que a l'hivern els veureu en moviment o en llocs que els protegixen del fred.

Sí és cert aquell refrany que diu "En estiu tot lo món viu". És una època que l'hem reservada per a les activitats humanes a l'aire lliure, el contacte amb el sol, la cerca de l'ombra... Mentrestant, ara, a l'hivern, busquem el contacte amb el sol (símbol de l'espontaneïtat, la vida activa) i les relacions humanes en locals d'interior. Quan estudiava a l'institut d'Alaquàs tenia l'oportunitat de veure els jubilats que eren a l'estació de Renfe d'Aldaia en posicions diferents: quan feia sol, baix dels pins; quan feia fred, al sol.

En resum, podríem dir que ens és molt important aprendre a compensar: a l'hivern (fred), activitat física; a l'estiu (calor), activitat física moderada. Potser per això, a l'hivern ens agrada passejar i, quant a l'estiu, dedicar-nos més a l'observació de la natura.

Així em sembla, ara, després d'haver fet un repàs per a escriure aquest article.