Naturisme i llibertat

Crec que el naturisme, en qualsevol de les seues vessants, i sempre com una mirada cap a la relació entre l'esser humà i la natura amb què tants anys ha conviscut, és una crida a la naturalització de la nostra vida humana i diària, és a dir, una filosofia de vida que propugna que la persona torne al món de la simplicitat, del contacte amb la natura, d'adopció de posicions més senzilles al llarg de la vida, de mantindre una cuina més d'acord amb el que és natural, de fruir de la nuesa del cos com un acte d'alliberament de cuirasses, de passejar per la platja o per espais naturals que estiguen nets i en què puguem gaudir de les coses xicotetes i de la bellesa cromàtica (bona per a la salut) i del simple fet de compartir temps i espai amb les persones que ens acompanyen o amb les plantes que conviuen amb nosaltres (per exemple, a casa) i mantindre un diàleg (real o de valors) amb el nostre entorn.

Finalment considere que u dels majors guanys personals del contacte amb la natura és que ampliem la nostra mirada cap a allò universal, cap a aspectes no materials, cap al sentit positiu de la vida i cap a eixe color que tants anys hem relacionat amb l'esperança, el creixement físic i la tranquil·litat: el verd. I si mantenim contacte amb l'aigua (la qual ens recorda la nostra capacitat de fluir) i amb més elements naturals, molt millor: ens enriquirem més. I si som més persones, millor encara. I si contemplem la natura, l'escoltem durant un temps de silenci... millor.

Aprendre de les lliçons de la natura és recuperar la paciència, la tolerància, el sentit positiu de la vida (l'esser humà és l'únic que ha matat els altres essers com a senyal de prepotència), treballar perquè recuperem el sentit de l'humor positiu i, a més, per a dormir com un angelet enmig d'aquesta societat a què tenim una oportunitat molt bona d'ajudar a recuperar valors... amb l'exemple, l'acció positiva i la calma.

O com hem dit en més d'una entrada, amb l'exercici per la revolució positiva, és a dir, amb l'exercici de tot allò que afavorisca el respecte interior i el respecte pels altres i, a més, siga constructiu a llarg termini (com requeriran molts projectes del segle XXI, preparats per a la subsistència i la supervivència, això és, per a "viure super", com diria José Antonio Marina, és a dir, més enllà del sobreviure...).