Alternatives als calcs

Pel mes de novembre vaig tindre l'ocasió de llegir una lliçó magistral impartida per un professor universitari, en què ens parlava del naixement de la creativitat com alternativa a la repetició i, com ara hem encapçalat en el títol, als calcs.

Escric aquestes línies després d'haver passejat per una plana internàutica d'una llista lingüística i d'haver llegit i escrit formes en valencià que fan d'alternatives a calcs populars de les equivalents en castellà. Així, podem dir "Ara mateix" en lloc de "En aquests moments". I així una tirallonga perfectament extensa. Al meu parer, no es tracta d'aprendre'ns de memòria eixa llista, sinó de conscienciar-nos de la importància d'estimar les formes (populars, cultes o semicultes) sempre que siguen correctes. Igualment considere molt interessant parlar com es fa a la comarca o zona lingüística en què vivim (en el nostre cas, la que, popularment, diem "valencià") i, alhora, interessar-nos per formes de fora: respectar la singularitat i propugnar la curiositat i el respecte per la pluralitat i el nivell general.

El que he escrit ací crec que importa transmetre-ho a l'alumnat, bé com a futur filòleg, bé com a habitant del lloc i espai històric en què està, bé com a una persona que forma part de la història que dia rere dia fem totes les persones que participem de la cultura i de l'evolució d'un territori històrico-lingüístic.

En qualsevol cas quan l'alumne respecta la diversitat i la singularitat, passa a fer el mateix en les relacions humanes (les quals també inclouen la conversa lingüística, els gestos, l'entonació... i valoracions, creences, etc.). I qui ho fa en les relacions interpersonals, des del meu punt de vista, és un alumne potencial amb una gran capacitat per a fer un bon mestratge en el present (sí, ja des d'ara, i a nivell popular) i en el futur (quan acabarà els estudis, si passa a exercir de mestre o de professor universitari).

Els mestres universitaris que destaquen en el camp creatiu, són professionals que fluïxen en companyia de l'alumnat, que adapten les classes a l'alumnat i que conviuen en l'aula com si foren en un restaurant i raonant de manera amigable, agradable, és a dir, com si foren dos amics. Al cap i a la fi, més enllà de les diferències (positives), és molt més el que unix les dos bandes. Per exemple, la ignorància, la curiositat... i l'esperit de millora. I entre les dos bandes pot aplegar a haver una mena de relació particular que, si persistix i augmenta, pot generar una amistat més, com m'ha ocorregut amb una històrica professora de Magisteri (curs 1991-1992). El món és un mocador molt curiós...