"El secreto está en la masa"... amb varietat

Després de llegir unes línies d'una entrevista a Rosetta Forner, he tingut la sort d'oir la paraula "secret", la qual m'ha inspirat l'entrada que ara llegiu.

Crec que el quid no està en la massa (com deia un anunci en castellà), sinó en l'actuació en la societat des del respecte de les singularitats, és a dir, des del respecte per la forma de ser de cadascú, mas que, a dir veritat, ens interessa promocionar aquelles actituds creatives que contribuïxen a fer una societat en què l'humor, la fluïdesa (fluir amb el corrent d'aigua), la sensibilitat, l'autenticitat, el respecte mutu, la flexibilitat, l'espontaneïtat, la intuïció, el fet de prendre les nostres regnes emocionals (com també el d'actuar de líders de les nostres vides), ens posen en contacte amb les altres persones i, a més, puguem fruir de l'intercanvi a tots els nivells (experiències, vivències, emocions, interessos, nivells d'humor, alegria, art, ciències, temes socials, espontaneïtat...).

Que això no siga una cosa habitual no vol dir que no puguem escampar-les a nivell universitari, familiar, escolar, empresarial, associatiu, de cooperatives, etc. De la mateixa manera que en el seu temps passàrem a pensar que els Reixos no eren els nostres pares, també podem passar a incorporar l'humor en les nostres relacions humanes i en el nostre dia rere dia, la qual cosa ens ajudarà a dormir millor, a relativitzar més, a tindre més possibilitats d'obrir i mantindre un negoci (i donar entrada a l'oci, això és, al lleure), etc.

Ah! I treballem la imaginació, la tècnica d'actuar com si ("acting as if"...), la fantasia i...¡a fluir, xicons i xicones, que la vida és ben bella i nosaltres encara tenim camp i platja per davant!

Viure i deixar viure: dos frases ben interessants per a superviure (viure bé). I si ens diuen que som estranys, no passa res: potser passe que som originals, diferents, creatius, amb un esperit distint als suposats esperits ermuàtics (per allò d'esperit d'Ermua) que pretenien unir persones per la pau... i sota una bandera: l'uniformisme. Treballar per la creativitat és treballar per l'humor, la riquesa, la diversitat, les relacions sanes i d'igual a igual, el "guanyar-guanyar", la llibertat d'expressió, la compatibilitat entre els aspectes globals i els particulars, la renovació d'esquemes educatius (el terme educació és més que ensenyament), etc.

Així em pareix ara, com també compartixen persones que conec i que són creatives i desenvolupadores de l'humor molts dies a l'any... perquè no tot són camps fressats ni aplegar i fényer... Per això el present és un regal, un "present" i no un secret.