La llibertat de càtedra

Les persones amb esperit democràtic són obertes a l'exercici professional de la llibertat de càtedra, mas que hi hagen diferències ideològiques, de creences, de viure amb principis o no, de primacia d'uns valors, etc. En qualsevol cas és interessant promocionar el dret del professorat d'exercir la llibertat de càtedra (càtedra prové d'una paraula llatina el significat de la qual és cadira), amb independència de la forma d'estat en què visquem. Al cap i a la fi, la persona lliurepensadora aspira a la llibertat de cadira, és a dir, a ser la protagonista del procés de decisió que finalitzarà amb la tria de cadira que més li agrade, de la mateixa manera que, a la Universitat, té el dret d'explicar una sessió atenent a la llibertat de mètode, a l'estil personal, a la llibertat d'expressió, etc. En qualsevol cas, si hi ha res que impere per damunt de les persones és la igualtat de drets (sempre que siguen respectuosos amb la llei, segons els codis legals... democràtics) i la igualtat moral (sempre que la persona siga respectuosa amb la dignitat de qui hi ha al davant o en un altre lloc).

A partir d'ací, que cadascú organitze la classe, la sessió, la seua vida i el que decidisca fer... a partir de la seua singularitat. És hora de promocionar, millorar, ampliar i conservar el que ens ha costat anys i panys d'assolir. I tinguem una cosa clara: res no s'aconseguix sense esforç, sense perseverança, sense tindre ideals i projectes humans, sense sentit de la humanitat, sense voluntat i persistència, sense creativitat (renovació d'esquemes), sense fruir del dia i de les coses més senzilles i quotidianes (com també de les més singulars i atípiques).

Si la Humanitat ha generat la llibertat de càtedra i, a més, el professional de l'ensenyament universitari actua amb creativitat, en lloc de seguidisme pel cant de la majoria i la filosofia que impera actualment, haurem creat un professional amb passió per l'ensenyament universitari, per l'exercici de la llibertat de càtedra, amb amor per la connexió i l'intercanvi constants entre l'alumnat i el professorat (des de la singularitat d'ambdós).

Eixos són els mestres que, al meu parer, actuen de benefactors de la Humanitat. Per això els dedique aquest escrit i els empenye, amb la meua solidaritat, per la seua tasca diària i pel seu compromís per la societat i per la Universitat.