La dolçor de l'intercanvi

Després d'haver obert un correu electrònic en què hi havien altaveus amb una gràcia cadascú, és a dir, un correu amb un element tan bàsic per a tindre noves percepcions com és l'humor, he passat a imaginar-me la relació entre el mestre i l'alumne com un intercanvi de percepcions, de contribucions i, a més, com una relació en què tots dos poden guanyar: cadascú és singular i pot aportar a les altres persones, no sols el que duu i renova (recordem que els prejudicis també els portem) sinó també el que aprén i millora (per mitjà de la rectificació de posicions anteriors i la incorporació i actualització de formes de pensar, d'actuar, de ser i de percebre el dia rere dia).

Crec, una vegada més, que estaria molt bé que l'humor formara part del sistema educatiu o, si més no, de la vida de l'universitari i de la vida del mestre. Com vaig escriure a un amic, "De todo hay en la viña del compadre". És a dir, hi han mestres que tenen sentit de l'humor i n'hi han que, a més, són mestres que influïxen a llarg termini en sentit positiu (reforcen la persona, ajuden a fer-la creativa, alegre, esperançadora, investigadora, curiosa, animada davant dels reptes diaris, etc.). I de tots ells s'aprén: d'uns podem ajudar-nos a revisar els nostres esquemes (si encara són útils) i els altres (parle dels més productius) podem valdre'ns per a reforçar més la nostra forma de ser autèntica, els nostres valors, el nostre grau de participació social, el nostre sistema educatiu (¿què faríem si fórem mestres i proposàrem un sistema educatiu nou o sistemes educatius alternatius?). Ah! i també contribuïx l'alumne en el mestre! Això conrea la reciprocitat, l'intercanvi, el respecte mutu (només pot respectar qui es respecta) i l'interés pel proïsme (alter ego).

Si guanyem tots, a més de guanyar sentit de l'humor, ampliarem la nostra capacitat de produir alternatives socials, de participar a nivell social (en funció de la nostra visió del món i de la societat i de la nostra forma de ser). Cadascú és útil des de la seua contribució: tota pedra fa paret. I quan la paret es bastix amb materials nous i positius, millora la capacitat solidària de la persona. Recordem que solidaritat prové de sòlid..., la qual cosa, intuïsc, ens indica que podem fer molt des d'actituds sòlides (claredat d'idees, actuar en funció dels nostres principis i valors, respectar l'altre, tindre esperit d'autosuperació...) i amb mà esquerra (suavitat en el tracte social).

Vull deixar clar que la dolçor de l'intercanvi és senyal d'alegria, de superació de l'esperit fortament competitiu que observem en la nostra societat i, com a alternatives, hi ha...:

1. Esperit de col·laboració.
2. Amor i passió pel treball: vocació.
3. Participar a nivell social en el que ens agrada (en quines activitats fluïm).
4. Esperit d'aprenentatge: traure la curiositat que portem dins.
5. Esperit de millora: ampliar la formació en allò que ens aporta satisfacció i imaginar-nos que actuem com si ("acting as if..."). La imaginació, com la fantasia, es construïxen des de la realitat que vivim. Així, si existix el terme casa, podem imaginar-nos (i construir!) una casa mig en l'aire i amb materials que la unixen a terra... mas que siga una creació original i atípica.
6. Esperit d'actuació: passar a l'acte i, així, ser més actius després de moments de calma, molt bons per a estar inspirats.
7. Interés per l'humor.
8. Interés per cultures diferents a la nostra.
9. Interés per la música com a element psicològic i positiu en l'ensenyament i en l'educació personal (influïx en les respostes emocionals i pot ajudar a madurar com a persones, indistintament del punt del món en què hem nascut). Persones de latituds ben diferents responen igual a la música, atenent a estudis d'investigació psicològica.
10. Intercanvi entre les ciències, les arts, la creativitat i les ciències socials.
11. Buscar models de vida alternatius al capitalista i que treballen la part positiva de la persona i l'esperit creatiu i de superació, així com l'horitzontalitat i el respecte per la diversitat i... l'humor. L'alegria, com l'humor, són bàsics en un món com el present, és a dir, el del segle XXI.