L'ús espontani i creatiu del llenguatge

A continuació transcric quasi tot un escrit, enviat adés a un amic i "lingüista popular" (eixes paraules són meues, perquè no ha fet estudis de lingüística, tot i que està versat i, a més, duu avant una tasca didàctica digna de coneixement). L'escrit tracta sobre el tema dels gèneres i l'actualitat. He canviat el nom de la persona i algunes dades més, com a mostra de respecte per la intimitat.

"Amic Clapell.

Espontàniament m'ha vingut al pensament allò del sexe dels àngels, després de la lectura de l'article sobre masculí i femení. Quan escric, procure donar entrada a paraules que demostren creativitat (i així evitar fer el pallasso amb això que ara és moda), emprar la forma tradicional (i sense pudor, és a dir, amb espontaneïtat) o formes col·lectives. Un exemple d'alternativa, amb caràcter positiu i tot: El "Dia internacional contra la violència de gènere" el vaig canviar, en diferents articles del bloc personal, si recorde bé, per "Dia internacional per la Sensibilització i el Respecte Intergenèric". A més de matar en un tret dos pardals, introduïsc una forma de la qual ja no valen excuses socials ("això no m'afecta").

Què t'ha paregut? Crec que sovint el secret és fluir entre el trellat (formes clàssiques), formes modernes (col·lectives o que especifiquen el grup, sempre que semble unificació) i diversitat (ús del masculí i del femení amb diversitat). Durant les sessions de papiroflèxia, a les quals assistim més de 35 persones (només quatre o cinc en som hòmens), qui les dirigix fa ús del femení (amb naturalitat), la qual cosa no li impedix passar al masculí amb molta freqüència (ús més habitual i tradicional): és una persona molt respectuosa (...) i gens militant.

A vegades, com més militants de paper, menys naturalitat. A més, "militància" intuïsc que provindrà de "milícia", "militar"... i ens interessen persones que actuen amb interés pacífic, no perquè els paguen una soldada (sia imaginativa, sia real) ni perquè s'afilien i entreguen la seua singularitat al dimoni de l'agressió (en qualsevol manifestació). Cada dia tinc més clar que les formes moderades (les més creatives) són les preferides per les persones que busquen ser més tolerants.

En resum, crec que la fluïdesa és el que aporta genialitat i formosor al llenguatge, a diferència de l'activisme feminista que no duu enlloc (llevat de l'aparició del victimisme) i de l'excés d'ús masculí. Un exemple: parlar del Renaixement com a tal... és una veritat a mitges, perquè les dones perderen molta presència a nivell de gremis i alts càrrecs. Considere més idoni fer aclariments lleugers que seguir la línia de la moda. A més, això de "políticament correcte" no és res més que una forma de fer u la faena bruta als seus amos (almenys segons la psicologia). Per tant, cal dir-los "PROU", als políticament correctes, i fer el nostre camí, atenent als nostres principis, valors i responsabilitat.

Res més, Clapell.

Salutacions corals."