És molt fàcil endinsar-nos en un projecte, llibre o web per l'eradicació de la pobresa, en lloc de fer-ho en u pel major repartiment de la riquesa. També ho és remarcar que hi han moltes persones pobres al món, en lloc de dir que hi han persones que han començat a millorar la seua situació econòmica i, per això, a tindre una vida més digna. Crec que això, en part, deriva de la tendència occidental a fer d'ajudadors, en lloc de col·laborar junt amb les persones pensants (persones amb iniciatives) dels països a què van les ajudes. A més, ens indica que si treballem el pensament positiu (i la PNL és un bon mitjà), podem fer més, perquè actuarem des de l'alegria del treball.
En resum: si observem la realitat en positiu, a més de guanyar espais d'optimisme, també conrearem el tractament de tu a tu, el "tots guanyem" o "guanyar-guanyar". Una alternativa interessant per al segle XXI i, també, una possibilitat més per a passar del paternalisme involuntari i de línia social a la creativitat com a element a l'abast de la societat i que permet la dignificació de la persona i, per tant, dels pobles i dels països, indistintament de la seua idiosincràsia, singularitat, etc.
Pensar en positiu, actuar en positiu, llenguatge en positiu, educació en positiu... i amb realisme, per descomptat! Ara bé, amb optimisme, alegria, entusiasme, ideals positius, visió positiva de la vida... podem ser els líders de les nostres iniciatives, en lloc de caure en el parany de la idea de rics i pobres, una veritat a mitges que no duu enlloc.
Per això, entre el derrotisme i l'esperança, m'incline per l'esperança. Aixó sí, per l'esperança majúscula: Esperança. I per l'acció tranquil·la i creativa: fa les faenes a poc a poc i dóna entrada a la simbiosi humana, és a dir, a l'ajuda mútua, a la col·laboració, a la suma d'habilitats, capacitats i actituds positives, etc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada