dimarts, 26 de gener de 2010

Patrimoni cultural: de "poble" a "Humanitat"

Què és el patrimoni cultural?

“El patrimoni cultural d’un poble comprèn les obres dels seus artistes, dels seus arquitectes, dels seus músics, dels seus escriptors, dels seus savis, però també les creacions anònimes, sorgides de l’ànima popular, i el conjunt dels valors que donen un sentit a la vida. Engloba les obres materials i immaterials que expressen la creativitat d’aquest poble, les llengües, els rituals, les creences, els llocs i monuments històrics, la literatura, les obres d’art, els arxius i les biblioteques.”

Conferència mundial sobre les polítiques culturals. UNESCO, Mèxic 1982

**********

Amb aquestes paraules, tretes d'una web andorrana, passem a un tema important per als habitants de la Terra, durant aquest segle: el respecte per les diferències com a símbol de tolerància cap a la diversitat, cap a l'intercanvi fruit del contacte i pel respecte de la individualitat de cada poble, com també de cada ciutat i com, igualment, de cada Poble (amb una p gran de resPecte).

Podríem deixar a banda (i almenys així ho considerem interessant les persones que treballem l'esperit creatiu i positivista de les persones) les xifres de parlants, les comparacions i la graduació ("major / menor que...", "més / menys que..."). Així, al meu parer, pot ser-nos prioritari remarcar la dignitat de qualsevol Poble, com també faríem en el cas de qualsevol persona, per damunt dels adjectius i dels adverbis. Allò que ens unix és l'amor pel patrimoni mundial, sia ecològic, sia cultural, sia popular, sia ciutadà, sia creatiu, sia d'ensenyament, etc.

Crec que, per damunt de tot, si triem el contacte entre persones de cultures diferents, l'escolta de conferències o de xarrades (o d'exposicions internàutiques), els viatges per a desenvolupar la nostra creativitat i la curiositat, etc. tindrem al nostre costat la formació progressiva d'un esperit de ciutadans del món, de persones obertes a les diferències positives, de persones que admiren l'antropologia i l'essència de cada Poble que tinguem l'oportunitat de conéixer (sobretot in situ, això és, físicament). Conec persones que han tingut l'ocasió de viatjar a l'Índia i m'han comentat que aquella experiència els feu veure de manera més oberta la Humanitat i que, fins i tot, els va influir a llarg termini: pogueren compartir una part de la seua història amb persones molt diferents culturalment i, no obstant això, amb un riure i somriure fàcil. O, si més no, alternatiu.

Per tant, hem decidit que podem compartir somriures, riures, alegries, positivitat, espontaneïtat, coneixements, actituds, aptituds, etc. i, així, passar de la visió eurocèntrica (en el nostre cas) a una més universal i internacionalista, així com també més solidària i pacifista.

Molts reptes. Sí... i meravellosos: val la pena fer la faena per ells. O així ho considere ara. Potser, doncs, hàgem començat a preparar el pas de "poble / ciutat" a "Poble de la Humanitat" i a "patrimoni de la Humanitat".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada