Hui he somiat que, a més d'aprovar exàmens històrics de ciències naturals (els quals em costà d'aprovar), sentia amor per eixes ciències, que treballava en grup, que la colla tenia un esperit participatiu i democràtic i que el somriure era habitual. Per eixe motiu he tornat a dormir-me i a fruir... amb fluïdesa i tot.
Com ja he dit alguna vegada, aquesta tècnica em permeté escriure en el bloc com si fóra professor universitari real i actiu, la qual cosa és tan forta com exercir el mestratge de manera real. Diferències: que no tens alumne al davant (perquè de moment no treballes a la Universitat), que no cobres (perquè fruïxes amb el que cobres i et permet viure de manera senzilla i tranquil·la) i que els seguidors a vegades t'envien comentaris o raonen amb tu en privat (mas que siga enmig de persones que també aprenen art, en un centre d'arts i oficis).
Podem dir, per tant, que quan actuem com si, la realitat està present i la imaginació ens ajuda a preparar més moments "actuar com si...".
En qualsevol cas puc dir que he fruït de raonar i intercanviar parers amb persones que han tingut accés al bloc i que han tingut el detall de fer alguns comentaris i, alhora, s'han sentit persones en procés de creixement i d'aprenentatge continu. Avant! La vida és ben alegre i interessant, sobretot amb la imaginació i l'esperit creatiu i positiu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada