Crec que si hi ha res més bell és el que és natura i natural. Igualment considere interessant contemplar la natura, com adés he fet, mentres em prenia dos flams regalats per una persona que estime molt. Mentrestant he tingut la sort de poder observar un avet amb tota la seua riquesa, fins i tot amb les rames que movia com a resultat del vent moderat que fa a hores d'ara.
No és la primera vegada que el contemple, com també quan tinc l'ocasió de veure com un gat es passeja per una teulada que hi ha a primera vista.
Vivim en unes ciutats (almenys moltes persones de la cultura europea i que estem al continent) en què no és fàcil trobar espais verds (o un detall verd) més enllà de casa, per la qual cosa la possibilitat de veure unes plantes, per exemple, mentres passeges pel carrer o des de la casa en què es viu, es convertix en una ganga, un present que ens interessa aprofitar i utilitzar per mitjà dels sentits. I si podem fer-ho amb companyia de més persones, millor encara.
En segon lloc, i com en altres ocasions potser ja haja tractat, a nivell educatiu (i universitari i tot) considere ric que les aules tinguen imàtgens de la natura, alguna planta (o algun arbret) amb vida o, per què no, dedicar uns minuts, com ara, cinc, a l'escolta d'enregistraments reals. O bé, a la difusió d'imàtgens reals (per mitjà de diapositives, retalls de fotografies, etc.).
En tercer lloc considere bàsic que els alumnes (com el professorat) tinguen contacte amb la natura alguna vegada a la setmana, sobretot el cap de setmana (com a punt de trobada... sense excusa) i, així, renovar l'energia positiva que tots podem prendre i compartir. Prendre i compartir: rebre i donar, dos actes molt interessants i que ens parlen d'un valor que podem i volem promocionar des de l'educació alternativa. Quin nom rep habitualment? Generositat. La generositat més alta, i no material, és el perdó. Comencem per perdonar-nos i aprendrem altruisme popular, en lloc de practicar el de llibre: no sols ens formem de continguts (aprenentatge d'habilitats, capacitats, cultura popular...) sinó també en actituds (per exemple, el sentit del compromís).
Si ens fixem un compromís amb la societat, encara que siga contactar amb ella per mitjà del nostre estil de vida centrat en la fluïditat, crec que ja haurem fet una passa de gegant: no buscarem l'èxit, alliberar els altres, sinó viure amb alegria, espontaneïtat, creativitat, etc. Potser, de retop i tot, contribuïrem més i millor que si pretenem actuar d'alliberadors. Així, l'estiu passat comencí a aplicar un refrany popular (perquè en sóc amic de la cultura popular): "Fes bé i no mires ni a qui, ni a què".
Fer bé i amb independència del que faça el proïsme... Una bona lliçó per al professorat universitari, per a l'alumnat i... per a la societat (la qual interactua amb la universitat, com diem més vegades).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada