El cine social i l'aportació a la Universitat

Escric aquestes línies després d'haver vist un fragment de la pel·lícula "El disputado voto del Sr. Cayo" (1986), una obra centrada en les primeres eleccions postfranquistes i feta a partir de l'obra de Miguel Delibes (1978) amb el mateix nom. Aquesta classe de cine, social i centrat en la realitat d'un país o d'un estat, ens ve com l'anell al dit per a tractar temes d'actualitat (no sols d'abans sinó també d'ara).

Igualment és una oportunitat molt bona perquè l'alumne s'endinse en l'estudi global de la societat en què viu. Així, en la pel·lícula, el contacte entre la societat urbana i la rural, les dos filosofies de vida, la natura i la contaminació, el moviment i la tranquil·litat, la fluïdesa i les posicions estàtiques, el consumisme i l'economia tradicional, els més de dos tipus de llenguatge, etc.

I, finalment, també podem aprofitar el component humorístic, un gran aliat en obres d'aquest estil (i prou comú en obres espanyoles de fa més de trenta anys), com un element per a distendir les sessions i, així, fer que resulten més agradables, fluïdes i, de pas, amb alegria. Crec que l'alumne, com el mestre, assaboriran aquest humor cinematogràfic que, quasi segur, els ajudarà a recordar el film molts anys després d'haver-lo vist: el que és bo (positiu), sempre dura.

I en una cultura com la nostra, fa falta incorporar l'humor a distintes activitats del dia i, també, a l'agenda personal, de la mateixa manera que també ens dutxem o mengem cada dia. I als alumnes, també els convé escoltar passatges de tristor i d'alegria, d'humor, de fets reals com els de la pel·lícula: aprendran, fruiran de les sessions i, si acaben els estudis, millor. Eixos seran els estudiants que transmetran l'amor per l'ensenyament, com també la creativitat (la qual depén molt de l'humor), a les persones que facen vida amb elles... i als seus alumnes o fills (si algun dia en tenen al davant).