Si ara tinguera davant de mi un estudiant universitari (o més) i començara la sessió amb preguntes, serien les següents:
1. Què t'ha portat a estudiar a la Universitat?
2. Què és la pau?
3. Què representa la Universitat?
4. Quin paper pots fer a la societat?
5. Com t'has proposat viure mentres estudies a la Universitat?
6. ¿Saps estudiar?
7. Què entens per estudi?
8. Què primes, com a persona, en el dia rere dia?
9. Què és imprescindible per a tu?
10. Quantes amistats tens i quines relacions mantens?
11. Et consideres curiós?
12. Quantes vegades cantes, balles, fas papiroflèxia, fotografies, etc.?
13. Què t'ha portat a estudiar a la Universitat?
14. Quines preguntes sols fer-te diàriament?
15. Què representa una pregunta?
16. Què consideres "èxit"?
17. Què consideres "fracàs"?
18. T'interessa aprendre més enllà de la memorització?
19. Què entens per creativitat?
20. Quantes vegades has participat en alguna associació?
Aquestes serien les vint primeres preguntes que els faria. Com ja m'he adonat, n'hi ha una repetida, la qual cosa em fa pensar que és molt important en el meu interior: "Què t'ha portat a estudiar a la Universitat?". La meua resposta, si em la feren ara, seria "Ampliar els meus coneixements i tornar a viure la Universitat com a lloc des d'on pot partir la transformació de la societat i, igualment, com a entitat en continu contacte i intercanvi amb la societat."
Així d'espontània m'ha eixit la resposta. Ni més, ni menys: espontània, la qual cosa la fa més natural i autèntica.
Fins la pròxima entrada.
dissabte, 9 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada