Preguntes sobre la natura i nosaltres

Quan les persones contactem amb la natura, crec que recuperem bona part de la nostra essència, mas que açò puga semblar fora de lloc. Al meu parer, les persones conservem una forta memòria visual i, sobretot, actitudinal que, inconscientment, transmetem per mitjà d'actituds com el fet d'estimar la natura o d'actes com buscar moments de contacte amb les plantes, els arbres i les espècies animals, indistintament que a hores d'ara tinguem l'oportunitat d'oir el famós Adeste fideles per mitjà de Radio Clásica.

Crec que les persones, quan connectem amb la natura, accedim a una dimensió molt més important per a la nostra vida que el simple fet de tindre: el compartir, la dimensió universal i la germanor que naixen de deixar arrere l'ego i passar a dimensions en què allò que més importa és intercanviar, escoltar la música dels arbres (quan mouen les branques), dels aucells (quan canten, bé si volen, bé si acompanyen altres pardals), de l'esquirol que bota de rama en rama, de la rata que circula...

Igualment podem dir que gràcies als nostres avantpassats, més en contacte i en germanor amb la natura, bé gràcies a persones dedicades a la transmissió de l'amor i la fraternitat humanes cap a la nostra Mare, la Natura, com ara, el Dr. Félix Rodríguez de la Fuente (per a les persones que nasquérem entre els anys 1960 i 1970 si fa no fa... i molts dels nostres familiars que compartíem el programa que emetia Televisión Española), bé gràcies a persones que es dedicaren a fer-nos estimar la natura i que militaren en l'ecologisme, bé a través de persones que viuen en contacte amb la natura i que ens recorden la importància del respecte cap a la mare de totes les persones... podem transmetre a les noves generacions, a les persones de la nostra edat o a les persones amb afany de superació, el significat de viure, de vivenciar el present, de donar a canvi de res, de la bonesa, de la bonhomia, de la creativitat, de valors com l'alegria (de segur que hem vist animals que també la manifesten... o podem accedir a eixa informació privilegiada), del sentit de la maternitat, del treball en equip i en què l'aportació individual importa (vegem com cacen els llops), etc.

Si sabem transmetre, bé a l'alumnat universitari, bé a les persones que ens envolten, la gran importància del patrimoni planetari de tipus natural i ecologista, haurem començat a interessar-nos per la creativitat, és a dir, per una visió més optimista, realista, sensible i amb una mirada cap a un espectre més ampli del planeta: la vida, la generositat i el sentit de la interdependència i, per tant, de la col·laboració entre totes les persones a favor de la supervivència de les espècies naturals (la humana i tot).

Crec que serà així, per mitjà de la mirada a la natura com a la nostra mare, quan realment començarem a primar una vida més senzilla, a favor del respecte i la cooperació (recordem els casos de simbiosi entre animals, és a dir, de col·laboració espontània), i en què l'aspecte dels valors, la bonhomia i la naturalitat substituïran el materialisme, les aparences i la rigidesa.

Les lleis naturals, l'amor per la natura i la cooperació amb els nostres germans del planeta passa per un interés humà per la natura, la base de la supervivència, de l'alegria, del menjar diari, del clima respectuós i de l'admiració per tot allò que surt de manera espontània, no sols de l'ànima sinó també de les altres espècies i materials que conviuen junt amb nosaltres.

Tots (i tot) som importants, cadascú des de les seues possibilitats i la seua forma de contribuir de manera positiva per un món més alegre i viu.