He tingut accés a una laudatio ("lloança") pronunciada a la Universitat d'Alacant, en què un professor destacava la singularitat i... el bon humor de la persona motiu d'homenatge. Potser siga interessant, des d'ara, endinsar-nos més en si l'humor forma part dels millors mestres universitaris (a més de la seua anàlisi i la seua creativitat i sensibilitat). Intuïsc que sí, almenys de la vida d'una part important. I encara que no ho fóra, el que sí reivindique (i suponc que moltes persones que lligen aquest bloc) és la incorporació progressiva de l'humor a l'àmbit pedagògic, fins i tot en els blocs. Les portes estan obertes, bé a Internet, bé en la vida diària que té lloc dins de la universitat, siga de la població que siga. La intuïció em diu que u dels mitjans per a l'èxit en el segle XXI (des de la venda de llibres d'obres de qualitat, fins a les relacions empresarials o entre persones) serà l'ús de l'humor: és una aïna fortament creativa i que permet la creació de noves percepcions.
Com ens recorda Edward de Bono en l'obra "La revolució positiva" és u dels canals més potents per a capgirar les percepcions tradicionals i, per tant, per a actuar amb actituds més espontànies i, alhora, centrades en la matèria: ben dit, tot es pot dir. I per "ben dit" també podríem incloure l'humor positiu, eixe que, des del meu punt de vista (i sempre a partir de l'observació diària), solen emprar més les persones grans i amb molts anys (penseu en les octogenàries o que ja han aplegat als noranta), les quals solen ser persones obertes a les converses i al respecte mutu. Almenys ara, ací i atenent a les investigacions informals que resulten de l'observació personal.
Finalment, si voleu gaudir de l'històric pronunciament, podeu escriure "D. Manuel Albaladejo García" i... a aprendre! I escrivim "a aprendre!" perquè del que és dolent també s'aprén i tot, com també del que en uns altres temps ens era útil i ara no.
Què en penseu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada