dissabte, 9 de gener de 2010

Com podem ensenyar espontaneïtat?

Crec que la millor manera d'ensenyar espontaneïtat és per mitjà de l'exemple, és a dir, de la presència de l'espontaneïtat en els nostres actes diaris, a classe i fora. Per exemple, podríem introduir-la, a classe...

1. Amb la incorporació de deu minuts per a activitats lúdiques, amb la intenció de crear ments més receptives.
2. Amb la introducció d'eixides i gràcies durant eixos minuts.
3. Amb l'entrada d'anècdotes durant una explicació formal, perquè adquirisca vitalitat, vida i siga fàcil de recordar.
4. Amb l'espontaneïtat durant els cinc darrers minuts, amb la qual cosa la sessió guanyaria fluïdesa, en lloc de l'atenció tradicional cap als rellotges.
5. Amb la pràctica de tècniques diferents d'estudi.
6. Amb l'exposició, durant vint minuts, d'un tema, per part d'algun alumne o grup, amb la qual cosa el professorat guanyaria salut i calma.
7. Amb una miqueta de teatralitat abans d'iniciar la sessió formal.
8. Amb un xiulit quan veiérem algun alumne avorrit.
9. Amb la reducció del temps per a gramàtica o teoria (no més de deu minuts).
10. Amb la creació de grups de treball o per mitjà d'alguna exposició individual.
11. Amb la proposta de canvis nous, amb la intenció de guanyar agilitat: per exemple, filosofia pràctica ("Què puc fer amb l'orientació positiva de la meua personalitat?").


Aquestes són les primeres onze idees que m'han eixit, unes amb major espontaneïtat, d'altres amb una miqueta més de temps, com ara, l'última.

Bo, espere que fruïu d'un dia formós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada