L'excentricitat ben entesa

Hui he accedit a un document sobre bromes de mal gust (i totes les que he vist podríem qualificar-les d'antisocials). Podríem dir que eren manifestacions d'excentricitat. Sí, clar, però de l'excentricitat que no busquem nosaltres, les persones que participem d'aquest bloc. Com deia el missatge, "Hay que ser cabrón".

Una cosa és l'excentricitat que manifesten molts artistes del circ, ben diferent és la que veiem sovint al carrer (quan tenim l'oportunitat de conéixer persones excèntriques, la qual cosa no és precisament fàcil, ja que en són poques) i una altra és la que podem exercir, practicar, delectar i compartir en el nostre dia rere dia, com a alternativa a la seriositat i a la rigidesa mental o als dogmatismes o a l'excés de simbolismes patriòtics o que pretenen militaritzar la societat. Una miqueta de qüestionament diari és salut, bon dormir i alegria dins de l'agenda diària.

En qualsevol cas l'excentricitat és una forma de vida, una forma de practicar l'humor, una forma de ser i, fins i tot, un respir enmig de tanta regla i de tantes actituds políticament correctes que, ens diuen, cal complir per a ser bona persona (segons els paràmetres de qui ens ho diu, és clar).

Igualment vos diré que conec una persona excèntrica i que he tingut la sort de poder raonar amb ella en diferents ocasions. És una persona que es limita a fer la seua vida, a deixar fer el proïsme, a no ficar-se en bucs, a participar en grups quan així ho decidix, a fer vida social i passejar quan ho considera interessant o convenient. A més a més, és feliç, passa poques vegades pel centre de salut, em recorda que el que interessa és viure del present, gaudir del dia, fer un poc d'exercici, actuar amb independència, tindre bon sentit de l'humor, somriure i riure, prendre's les coses amb calma (i amb perseverança), fer una vida simple (idees clares i "no complicar-se la vida", com diem ara), etc. Tot això que em transmet no supon deixar de tindre projectes ambiciosos: només faltaria això! Ara bé, si això forma part del nostre projecte vital.

En resum: propose fer ús de les excentricitats (una forma més de posar en qüestió l'statu quo, això és, el conformisme, el pensament políticament correcte, el poder en qualsevol de les seues formes) i fruir del present i de la vida senzilla. Per vida senzilla entenc aquella que naix de la simplicitat i claredat d'objectius (encara que es limiten a objectius generals, de línia orientativa i pensats com a model d'actuació i d'actitud a llarg termini) i en què l'humor positiu fa acte de presència.