L'alegria d'imaginar

Amb la imaginació podem fer moltes coses, com ara, adoptar-la com alternativa en moments de canvi o de problemes socials (això que una persona optimista qualifica... com "reptes"). Una paraula ben bella, REPTES.

¿Què és un repte sinó una oportunitat per a sentir-nos plens perquè podem veure la realitat des d'un punt més positiu? Crec que podríem empényer-nos a navegar pel món de la imaginació, el qual ens ajuda a treballar la lògica... amb fluïdesa, encara que siga gramatical (quan escrivim) o malgrat que siga oral, gestual i més (quan ens expressem en un acte espontani i amb companyia física).

Estem més pendents de la velocitat del cotxe, de la revolta de la carretera, de la botella de Font Vella, del llibre que ens han regalat i, al mateix temps, ens desinteressem de la imaginació... Fins que trobem que gràcies a ella, podem créixer com a persones:

1. Quina pregunta podria fer hui amb una botella voladora?
2. Per què els rucs diem que volen?
3. Què fa que un embarbussament no es desembarbusse a la primera?
4. Quin preu té ocultar la imaginació?
5. Per què no fan rebaixes d'imaginació?
6. Quin premi concedixen a qui imagina, si no és la felicitat interior i el desig de viure?
7. Quin dia és més feliç u sinó el dia en què hem rist i imaginat?
8. Què fa que els barrets no canten?
9. Quina inundació d'idees podria parar un carro?
10. Quin mestre haguérem dibuixat amb un ratolí penjant del nas?
11. Quin valor té una obra com "Gramàtica de la fantasia"?

Aquestes preguntes, com moltes més, podríem fer-nos. En aparença no diuen res, però en el fons sí. Així, hem tret a relluir que un dia feliç implica riure i imaginar, que considerem interessant l'obra de Gianni Rodari, que imaginar pot contribuir a desembarbussar-nos moltes preguntes i, així, trobar respostes,... o que, sortosament, la imaginació no té rebaixes, a diferència de la roba o el preu de molts llibres a les llibreries de més d'una superfície gran.

Com hem pogut veure... , té trellat emprar la imaginació. Entre altres raons, perquè contribuïx a causes nobles, com ara, introduir l'humor a l'ensenyament lliure (o durant les nostres sessions amb alumnat): ¿què representa l'humor, més d'una vegada, sinó un desviament de les coses creïbles i una entrada a la imaginació, a l'absurd, a la creativitat, al riure, a l'alegria i a la passió pel viure (en societat i tot)?

Hi han moltes entrades, a la vida diària, fruit del poder de la imaginació, que no de la imaginació del poder. I si participa la fantasia, també participa la realitat: és impensable una fantasia a partir d'una forma de pensar que no es viu... Per tant, fantasia, imaginació i realitat estan més en connexió del que podríem creure. Per això, amb valentia, ens decidim a incorporar-les a la nostra agenda diària, com el menjar i el simple fet d'alçar-nos del llit.