dilluns, 4 de gener del 2010

"Pares brillants, mestres fascinants"

Ahir, després d'uns mesos, tornava a la lectura del llibre "Pares brillants, mestres fascinants" (en castellà), del psiquiatra brasiler Augusto Cury, un llibre realment adaptat al present i, per tant, que ens pot servir de guia, com tots els bons llibres, com totes les bones amistats i com totes les bones persones que ens poden fer de confidents.

U dels punts més interessants és que el mestre es plantege deu preguntes durant sis mesos, com a mida per a crear un hàbit, cada dia! Quasi res porta el diari! Heus ací les deu primeres (millor dit, onze, perquè m'agrada trencar algun esquema) que exposaria en una pissarra, davant de l'alumnat:

1. Què pot aportar l'humor al dia rere dia?
2. Què és un barret paradigmàtic?
3. Què pot beneficiar-me la imaginació?
4. Com puc aplicar la fantasia a la vida diària?
5. Quins són els contes que més m'agraden?
6. Quines preguntes m'agradava fer abans i no ara?
7. Què m'ha portat a inclinar-me per escoltar més i parlar menys?
8. Quins guanys podem adquirir de la medicina natural?
9. Quines aplicacions pràctiques i diàries podem fer amb el naturisme?
10. Què és la llibertat?
11. Què significa benestar, per a mi, com a mestre i com a persona?

La qüestió que més m'ha agradat, "Què és un barret paradigmàtic?", és una pregunta que m'ha fet pensar en la immensa importància de la fantasia i la imaginació com a motor de la vida creativa, de la llibertat d'expressió, del pensament creatiu i de l'humor i tot, perquè no m'imagine una història de Gianni Rodari, per posar un exemple, sense gràcies, tot i la gran capacitat imaginativa. I qui diu G. Rodari, diu qualsevol persona: Quan més espontani i lliure m'he sentit ha sigut...

a) Al costat d'un xiquet menor de sis anys.
b) Al costat d'una persona fortament creativa i que valora la llibertat literària dels menors... i dels majors d'edat.
c) Quan he escrit en anglés, a partir d'excentricitats, amb la intenció d'obrir la facilitat narrativa i, per tant, desbloquejar-la.
d) Quan he parlat amb persones respectuoses de l'essència de la persona.

Així són les coses i així les deixe ara, i sempre sense la intenció de contentar tothom: la llibertat comença per l'autodomini i l'exercici de la creativitat, dos elements ben bàsics en els temps actuals, bé emocionalment (maduresa), bé mentalment (obertura, qüestionament de l'statu quo i presa de les nostres regnes)... si volem passar al benestar interior que, per exemple, facilita un son profund, tranquil i ric i, per tant, una millora qualitativa de la nostra vida.

Igualment ens interessa escoltar música (bé clàssica, bé popular, bé natural) com a mitjà de relació amb la realitat (cultural i social) i com a mecanisme de salut humana, junt amb el somriure, el riure i... la joia com a valor diari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada