Admirar i observar la natura

A més d'ensenyar dins de les aules, interessa que l'alumne admire i observe la natura. Durant les darreres 48 hores he tingut la sort de compartir temps amb persones que tenen una cultura de la natura més ampla que la meua, la qual cosa m'ha servit per a aprendre. Per exemple, a distingir una merla, una tórtora i un estornell.

Això resulta de la curiositat, de l'acció de preguntar, del fet de distingir un pardal desconegut respecte als més comuns i en acabant demanar a la persona més gran (i que sé que ha viscut en relació amb la natura durant molts dies de la seua joventut i maduresa i que, a més, ha compartit temps en contacte amb animals).

Comencí per l'observació d'una merla, en acabant passí a una tórtora i, finalment, a un estornell. Observava que eren diferents, que tenien certs detalls que els atorgava originalitat. Igualment tinguí la sort de poder contemplar-los un moment, la qual cosa facilità la memòria visual. Fins i tot vaig escriure alguna característica i en acabant, quan consultí el Diccionari Català-Valencià-Balear comproví que, efectivament, era certa.

Poc o molt aquesta forma d'informar-se és la popular: de primer l'observació, en acabant la pregunta i finalment la comprovació. Quan actuem així, com a mestres i com a alumnes (perquè en som un poc de cada ofici), creixem com a persones, madurem un poc més, ens prenem les coses amb més tranquil·litat, amb més passió, amb major vocació i, per què no, amb major interés. Ah! i tot això, com l'espontaneïtat, facilita l'humor: al cap i a la fi quan avancem és perquè vivim l'alegria. I, de moment, una de les formes més habituals en què es manifesta la joia és per mitjà de l'humor.

Ara bé, ben diferent és que l'humor aparega durant el procés d'investigació: ho pot haver fet abans. En qualsevol cas, és molt fructífer i clau. I ara que recorde més detalls, l'humor havia fet acte de presència adés: així tenim una prova més de la seua importància, sia abans de contactar o admirar la natura, sia abans d'una exposició pública sobre un tema.

Quan l'humor i l'alegria formen part de la nostra agenda diària, les activitats es mouen amb fluïdesa i es viu amb plenitud... el procés de creació de les sessions pedagògiques, psicològiques, mèdiques, teatrals, artístiques, naturistes, ecològiques, etc.

¿Què més podem fruir, més enllà de l'observació d'àguila, l'espontaneïtat de xiquet, la calma i humor de nonagenari? L'àguila examina el camp de moviment (anàlisi), el xiquet somia (creativitat) i el nonagenari actua (executa). Que cadascú es busque el seu lema, el seu eslògan vital, aquella frase o detall material que el fa caminar avant. En el meu cas, i tot ahir, i en un moment de tranquil·litat i en contacte social, fou: "Observació d'àguila, espontaneïtat de xiquet, calma i humor de nonagenari."

De les persones majors de 85 anys (i de 90 i tot) he aprés que la majoria compaginen la calma i el bon humor, com algunes que ja ratllen els 80 o més. És, doncs, un missatge ideal per a les persones altament sensibles (algunes amb altes capacitats i tot) i amb un component personal molt inclinat per temes socials: la calma i l'humor agilitzen i harmonitzen el procés de creativitat, com ja ens va dir Einstein per mitjà d'una frase en què destacava que certa monotonia li permetia fruir i fluir amb creativitat. ¿Una paradoxa? No, una realitat, com he aprés des del moment de la meua independència física (maig del 2009) i des del moment en què comencí a endinsar-me en la PNL i la revolució positiva com a dos dels eixos d'un estil de vida prou interessants: respecte mutu, contribució social, lideratge, creativitat, solidaritat, humor i desenvolupament de les habilitats i capacitats personals, així com reciclatge de les creences (i adoptar-ne, de noves i positives).

Bo, com solem dir, "Per hui ja n'hi ha prou, de tema; demà, més".