Naturisme enmig de gurús mèdics i espirituals

Potser hàgeu oït que en moments de crisi (per exemple, el moment sòcio-econòmic actual, com també el de primeries de la dècada final del segle passat), s'obri el camp de les oportunitats per als gurús, això és, per als alliberadors de la mare pàtria. Així, després de passejar per planes naturistes o sobre l'origen de les malalties, he tingut la sort d'endinsar-me en unes de línia esotèrica o que negaven la importància de l'amor pel cos.

Des del meu punt de vista, molt pròxim al naturisme, perquè em sent com un peix en l'aigua quan em dutxe (com durant un històric dia en què vaig fruir del procés de despullar-me enmig de dones i hòmens, encara que només mantinguérem els calçotets -els hòmens- i les bragues i els subjectadors -les dones-), el cos és una massa, un cos compacte que rep moltes influències de fora i, intuïsc, que a mida que treballem més l'amor pel cos (el qual ens acompanya allà on anem), practiquem l'amor cap a la nostra persona.

Crec que la persona d'esperit lliure, a diferència de l'alliberador o de l'insegur, propugna el respecte per la dignitat de la persona, en qualsevol de les seues vessants i, fins i tot, sí distingix el cos de l'ànima i les emocions i de la dimensió espiritual de cadascú. Així, al meu parer, passem per un moment en què determinades persones volem treballar perquè la persona es senta a gust amb el seu cos, que estime la seua persona, que respecte el parer de l'altra part (el "tu") i que participe de la creació del "nos alteros", és a dir, del "nosaltres". I tinc raons per a tractar el tema així, perquè fa dos anys estiguí al límit de la mort després d'intentar la perfecció, però aprenguí (potser des del mateix dia en què viu perillar la vida... i passí més por que mai) que si la persona volia viure alliberada, una de les primeres coses que podria fer (i, per a mi, independentment del que opine el lector, és bàsic) és... el pensament lliure, la creativitat i la bonhomia.

¿Què és el naturisme, sinó una mena de bonhomia, és a dir, de simplicitat, al costat de la cultura de l'aparença, del barroquisme i de la dictadura de la moda? La llibertat també inclou la manera de vestir i de conrear el cos, l'afecte per la part corporal de la persona (la qual, així, adquirix una dimensió espiritual, de respecte pels valors de la persona i pels de la societat). Si la casa és la metàfora de la persona, el cos crec que és el del respecte interior.

I, com podem pensar, qui es respecta interiorment (dins de casa i tot), respecta exteriorment (a nivell social), tot i les diferències que enriquixen la vida.