"Tots ens donem la mà..."

"... per a continuar caminant". Això em va dir una vegada una persona amb qui encara tinc amistat i que treballava en una professió de línia social.

També podríem emprar aquesta frase per a tractar d'unir interessos i punts de vista comuns, sempre que, alhora, potenciem el dret de la diversitat i les relacions horitzontals. Ara bé, convé recordar que si hui treballem el sentit de la comunitat és perquè ens centrem en els aspectes que compartim, no perquè vullguem que tots pensem igual...

En tots els dies de la setmana resulta útil (i fins i tot profitós) veure què ens unix, què ens diferencia i respectem de l'altre (perquè també ens agrada què ens respecten) i com ens respectem. Quan aquestes tres coses tenen lloc, hi ha una fluïdesa que, com a educadors, com a ciutadans i com a aprenents, podem transmetre i compartir amb més persones i, així, fer camí i, alhora, fruir dels avanços que fem (mas que siguen xicotets).

Quant a les mans, són u dels símbols més visibles de la persona: inclouen donar-se la mà, donar, rebre, agafar-se en rogle, saludar, acomiadar, indicar on som, assenyalar, etc. També ens ajuden a treballar (manualment) i tenen a veure amb moltes expressions corporals (imaginem-nos un alumne quan exposa un tema enmig dels companys, o una sessió d'oratòria), amb la joia, amb l'acte d'examinar-nos, d'indicar que pot passar avant una persona, etc.

Igualment hem fet moltíssimes coses amb les mans, com ho manifesten els invents de la humanitat, així com els avenços tecnològics o científics.

També considere que l'educació corporal (o estar atent als detalls, com ara, les funcions de la mà) pot ajudar-nos a entendre moltes coses, fins i tot l'evolució de l'espècie i la relació amb els invents, els avenços (tecnològics, tècnics, científics, literaris...) i amb la història de la Humanitat. Per exemple, la imprempta a Europa feu que passàrem de reproduir els llibres amb les mans a fer-los amb màquines i, per tant, feu possible la difusió de la cultura escrita entre les persones que disposaven d'una economia i una mentalitat més preparada amb la creativitat en eixe camp.

En resum, podem dir que el tot està relacionat amb les parts i que, per tant, és important cadascuna de les aportacions singulars (no sols a nivell corporal, sinó també a nivell social). Per això, la participació de la persona (com a esser social amb possibilitat de construir) és bàsica en el funcionament, en el desenvolupament i en el model de societat en què viu.

Què vos inspiren algunes parts del cos?