Horticultura, urbanisme i Universitat

Adés he accedit a una notícia publicada hui a la web http://www.noticiaspositivas.net en què se'ns parla del projecte que ha llançat l'Ajuntament de Pinto per a crear horts enmig d'una població urbana i, a més, contactar amb grups ecologistes com Ecologistas en Acción, amb la intenció que la població senta una glopada d'aire fresc i, així, puga conviure (si més no, més que abans) un espai verd en zona urbana ... i ara amb una utilitat pràctica, com podreu llegir al document.

Mentres llegia el document he pensat en la possibilitat que té el professorat universitari de posar en contacte la Universitat amb la societat i els projectes ecològics (fins i tot els que compten amb el suport i el compromís -que no sensibilitat- dels ajuntaments). Així, no és el mateix parlar sobre urbanisme i de manera positivista (quan enfoquem les coses en el sentit tradicional de progrés) que si l'orientem cap a la població del present que, a poc a poc, pot contribuir a crear una localitat o lloc més ajustats a les necessitats del moment i a les futures. És a dir, convé planificar a curt termini (per a les necessitats més immediates) i a llarg termini (perquè ens interessa que romanga el que ara, demà i despús-demà serà menester per a superviure, és a dir, per a facilitar que el màxim nombre de persones millorem i mantinguem una bona qualitat de vida).

Així, ens interessa estar en contacte amb zones verdes... lliures de zones de soroll, com ara, carreteres. Ens interessa promocionar l'ús de la bicicleta i, per descomptat, el passeig. Val la pena estimular les persones a portar un ritme de vida més tranquil (aprofitar els temps lliures, mas que siguen xicotets), com també el contacte amb persones diferents (n'apredrem de més i, potser, ens enriquim i tot) i de temperament tranquil (ens estalviarem, per exemple, visites mèdiques o la presa de medicaments o herbes per a dormir). Igualment ens convé aprendre de cultures que tenen un estil de vida diferent, però no per a vestir d'indis, per dir res, sinó per a trobar què podem ajustar a la cultura.

En aquest sentit, considere que el mestre universitari ha de posar en qüestió el model de vida actual i en acabant proposar-ne, de nous, promoure la lectura de pàgines d'Internet o publicacions periòdiques dedicades a l'ecologia, fer que l'alumne siga conscient de canvis qualitatius històrics perquè assumisca que els canvis d'eixa classe han comportat una nova visió del món (no ja un nou detall)... i deixar que l'alumne passe a ser el protagonista de la recerca, el diàleg i el debat universitari a nivell de classe entre els diferents alumnes. Com que ningú no ho sap tot, els alumnes faran de mestre del professor i el mestre alimentarà l'alumnat amb les seues investigacions. I mentrestant, tindrà lloc el present històric.

En resum: si les dos parts participen en la recerca per a la millora de la qualitat de vida (urbana o rural) i des de distints angles, no sols es relativitzaran les coses, sinó que aquesta mirada múltiple permetrà un estudi més moderat, realista i creatiu de les alternatives socials i ecològiques del segle XXI. I, com ja he repetit molts dies, és molt important que l'humor i la imaginació també en participen: l'humor ens ajuda a relativitzar les coses, i la imaginació ens permet anar més enllà dels límits tradicionals i, per tant, desenvoldre la creativitat, molt necessària ara mateix.