Cites sobre educació, ensenyament i aprenentatge

Adés he passat per planes amb cites sobre educació, ensenyament i aprenentatge, bé escolars, bé de la vida ordinària i he aplegat a la conclusió que cada dia és una lliçó d'aprenentatge i d'educació per a les ments obertes, això és, per a les persones curioses, eixes que procuren madurar emocionalment cada setmana i que, dia rere dia s'interessen per fruir del dia en companyia de la joia, la senzillesa, el sentit de l'humor (tan indicatiu del grau de democràcia interior i del grau de creativitat de la persona en eixe instant) i de les seues habilitats, capacitats, o de la seua forma de ser (singularitat) enmig de la pluralitat que, per sort, ens atorga la vida en societat.

Quan ens involucrem en una tasca, participem amb un interés especial i, així, aprenem. Quan obrim les portes als nostres familiars i amics, també aprenem. Quan ensenyem a llarg termini, aprenem a orientar persones i, també, a predicar amb l'exemple, una forma molt bella i pràctica de treballar per una societat millor i en què les gràcies, la part espontània i la creativitat (individual i col·lectiva) també reben carta blanca. Quan compartim amb l'alumne la curiositat, això és, l'acte de mirar la societat i la vida des de vessants diferents (tres o més, per a facilitar la moderació emocional i l'objectivitat), aprenem doble: com a mestres i com a alumnes. Quan trobem un llibre que no val, també aprenem: a distingir entre la qualitat i la quantitat, entre altres aspectes.

Finalment, i amb la intenció d'incorporar una reflexió positiva a aquesta entrada, elaborada a partir de cites i del que m'han inspirat, vos reproduiré una de la Unesco i, com a agraïment a un jubilat que ja n'ha fet 92 (nat l'any 1918), una frase que va dir ahir a una persona que admirava la dictadura com a forma de govern i que faria rodar caps, si manara:

"Els objectius bàsics de l'educació són aprendre a aprendre, aprendre a resoldre i aprendre a ser." (Unesco)
"La vida es de todos." (jubilat espanyol, 1918-)

La frase de l'ancià, escrita immediatament al diari personal, em demostrà que moltes persones amb el sentit comú ben establit i que han passat per règims polítics ben diferents (aquest home, per dos dictadures, dos monarquies i una república) , no sols admiren la llibertat d'expressió, sinó que solen ser persones pacífiques, moderades, sensibles, suaus en el tracte, obertes a les novetats (sovint per mitjà de l'humor), solidàries i altruistes. A més, són conscients que vivim en societat i que cada persona mereix el respecte, tindre una vida alegre, sana, amb les necessitats bàsiques (les mínimes i imprescindibles per a viure dignament) i, en la mesura de les possibilitats, viure enmig del pluralisme social i les relacions horitzontals entre les persones (detalls que indiquen un major grau d'agermanament).

Quin model d'educació prioritzeu i per què es caracteritza?