Tot seguit reproduïsc un text enviat a un amic que ha fet una obra interessant sobre el respecte per les llengües i l'ha actualitzada al segle XXI. Espere que vos siga útil i que el gaudiu. Per a facilitar la cursiva, he decidit mantindre la lletra amb els caràcters normals. Finalment he fet canvis lleugers per a conservar l'anonimat i, així, mantindre el respecte a la intimitat.
"Que això de parlar en català a un desconegut siga un acte de cortesia... CHAPEAU!: ja era hora que algun agosarat ho diguera sense pèls en la llengua i, al mateix temps, amb respecte.
Al meu parer, la cortesia no és canviar a la llengua més valorada sociològicament, sinó emprar les llengües amb naturalitat i respecte durant les conversacions i, sobretot, els diàlegs. El respecte, des del meu punt de vista, va a temes morals, això és, extralingüístics.
Una vegada, un veí em digué que li parlara castellà (com una històrica companya de treball). Fins ací hauràs imaginat dos persones i, com a mínim, castellanoparlants i nascudes a l'Estat. Doncs l'home prové de Romania i la dona d'Algèria (i ella tenia família o havia viscut a Algèria, Itàlia, França i Euskadi). Què vaig dir a tots dos? "
A l'home: "Si coneixes el valencià, tindràs més possibilitats de trobar treball i sentir-te de gust en la població i, a més, comprendràs les converses en valencià si alguna vegada, per exemple, atens una persona gran".
A la dona: "Si vas al barri de Russafa (de València on, com tu saps, hi han persones de moltes procedències), no sols et sentiràs en un ambient més tolerant, sinó que, a més, com sabràs valencià (perquè el podràs aprendre al mercat, on van moltes persones, la gran majoria dones i moltes són valencianoparlant) podràs intervindre en una conversació, comprendre més el que diuen i , fins i tot, gaudir del fet d'aprendre més llengües. A més, tu saps àrab, francés i tens nocions d'italià. Pots augmentar el teu coneixement de llengües".
Finalment l'home ha passat a escoltar i a comprendre més el valencià, quan li parle. Pel que fa a la dona, respectava el fet que jo li'l parlara perquè, a més, era conscient que (...) ella rebia part del meu respecte (...) per motius antropològics. Hi havien "bones vibracions", bones relacions. Ah!, i cortesia. (...)"
Un acte de cortesia pot facilitar la comprensió entre dos persones i, sobretot, la comprensió de temes que van més enllà dels prejuïns i de la ignorància: el respecte mutu.
dijous, 4 de març del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada