Any Internacional de la Biodiversitat: analogies

De la mateixa manera que ens interessem per la biodiversitat, això és, la riquesa biològica que hi ha al món (en forma d'animals, plantes, arbres...), també tenim l'oportunitat, com a mestres universitaris, de promoure la riquesa, l'heterogeneïtat i la pluralitat entre les persones que fan vida junt amb nosaltres, siguen els grans protagonistes (els alumnes, com a ciutadans i com a possibles professionals... universitaris i tot), siguen els preparadors i orientadors d'eixos protagonistes (el professorat i els companys de cada alumne o mestre), siga la Universitat com a espai de cultura, formació i desenvolupament personal i d'intercanvi amb la societat.

Igualment considere important, en el sentit de la diversitat, promoure l'originalitat entre l'alumnat i el professorat, és a dir, la independència de criteri i la singularitat enmig de la pluralitat (essencial en un estat democràtic o per la democràcia participativa, cívica i de la ciutadania) i, a més, transmetre la importància de la creativitat en la vida social d'una comarca, autonomia, nació, estat, organització internacional, etc.

El motiu: moltes són les persones que seguixen la línia que han rebut i ben poques les que treballen l'originalitat, les diferències que, des del punt de vista pràctic i qualitatiu, fan avançar la societat. És més fàcil reformar que crear i, no obstant, és bàsic aprendre de models anteriors si volem caminar cap a formes noves i revolucionàries de presentar l'ensenyament. Una de les alternatives més creatives que he trobat, la revolució positiva, ideada per Edward de Bono, és una glopada d'aire fresc enmig d'un segle XXI que té molts temes a resoldre (reptes) i que necessita persones amb esperit creatiu i constructiu, així com centrades en la riquesa que ens atorga el sentit de l'humor (no sols a nivell emocional, perquè permet tranquil·litzar-nos i mirar les coses des de percepcions diferents a les habituals) i una mirada positiva de la vida (des de la personal fins a les relacions interpersonals o la presentació de les notícies d'actualitat o la difusió de notícies positives o que transmeten esperança).

Una de les coses que més remarque, com a mestre i com a ciutadà, és la conveniència de dedicar un temps important de l'ensenyament a l'humor, a les biografies, a l'educació per al lideratge (educació emocional centrada en ser nosaltres els cavallers que portem les regnes del cavall amb què passegem o fem camí) i a l'oratòria. Són quatre punts que considere bàsics en la Universitat del segle XXI:

1. Treballar l'alegria, el somriure, la part excèntrica i que facilita moltes de les idees que després poden ajudar-nos a traure'n d'alternatives (recordem allò de la pluja d'idees i del fet que només un 5%-10% en són vàlides al final o ajuden a triar-ne les definitives...).
2. Les biografies ens fan veure que som persones de carn i os i que tenim característiques molt semblants a les persones més conegudes de la humanitat, persones que desenvoluparen la part creativa, la motivació personal, l'esperit de superació, l'inconformisme, la sensibilitat social i l'humor, entre altres aspectes.
3. L'educació per al lideratge podria ser una assignatura nova, compatible i coordinable amb la de filosofia o educació cívica i moral, perquè si ens respectem, ens fem respectar i respectem el proïsme, som ciutadans que, a més de ser els que definim i decidim molts aspectes de la nostra vida, busquem la senzillesa, la vida en societat i el desenvolupament personal atenent als valors, els principis, les creences i la positivitat.
4. L'oratòria, a més d'ajudar l'alumne (com al mestre) a guanyar seguretat, tranquil·litat i habilitat per a parlar en públic i, al mateix temps, a interpretar els gestos i connectar amb les persones que ens escolten, també permet que l'alumne treballe la part emocional i, mentrestant, el mestre descanse un poc, la qual cosa és salut i, com no, contribuir a crear un alumne més social i format lingüísticament (més enllà del llenguatge escrit o que podem oir per Internet o per un enregistrament). Tot això obri un nou tema: la comunicació humana, la clau de l'aprenentatge, l'ensenyament i les relacions humanes a nivell social.

Què afegiríeu (com a mestres, com a alumnes, o com a persones curioses)? Per què?