He tingut l'oportunitat de consultar a Internet "humor i literatura" i resulta curiós que en la versió en castellà aparega immediatament Wikipèdia amb una introducció a la literatura (sobretot l'escrita en castellà) fins a l'aparició de l'humor gràfic o fonogràfic.
Quant a l'humor i la seua relació en el món de la literatura catalana, hi ha una diferència considerable, tot i fer la mateixa consulta (però ara en les planes en valencià): apareixen documents molt actuals o, fins i tot, sobre l'estudi de la relació entre humor i literatura.
Considere bàsic l'humor i crec que qualsevol estudiant universitari hauria de treballar-lo per mitjà de sessions de llengua, de teatre, de cine còmic, etc. La llengua és una aïna molt productiva i pot, a més, fer-se més agradable: la creativitat permet el pas de la història de la literatura clàssica (sovint amb visions molt pròximes i de generació en generació) al pas a la literatura contemporània o clàssica i en relació amb l'humor. Si l'alumne descobrix que pot estudiar literatura (o llengua) amb mitjans distints als tradicionals, potser acabe els estudis universitaris amb la idea que ha aprés doble: ha crescut a nivell teòric i formatiu i, a més, ha gaudit mentres aprenia.
En resum: si aprenem amb un punt de vista positiu, amb alegria, amb la sensació que aprenem més del que ens imaginàvem abans de matricul·lar-nos (en els estudis que siga), acabarem els estudis i, a més, considerarem que ha valgut la pena invertir uns anys (temps i diners). I això, pareix, almenys segons les meues observacions i el que m'han contat persones que també estudiaren (a la Universitat o no), que es recorda amb joia i, a més, ens encoratja a aprendre i, per què no, a contactar amb persones que, poc o molt, tenen eixe recurs dins del seu estil de treball: fer que tots dos (mestre i alumne) fruïsquen del que compartixen, és a dir, del temps, del que ensenyen, del que aprenen, dels valors, etc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada