Horaris flexibles

Enmig d'una societat molt dependent del rellotge (a diferència dels primers anys del segle XX) i en què ja no ens servix allò del canvi d'horari per motius d'energia (sobre això podreu comprovar-ho si consulteu Internet i llegiu un poc de la història i l'actualitat i la Unió Europea), com a persones lliures, podem plantejar-nos quina classe de vida volem fer i com organitzar-nos el nostre horari... sobretot si ja no treballem per a ningú, si treballem en una professió liberal o de manera independent, si volem fluir en aquesta variable i tot, etc. Conclusió: la finalitat de la persona (o una de les més principals) és organitzar la vida des dels seus paràmetres, amb independència del que ens diguen, facen, pensen o senten els que seguixen les veus de la majoria o del pensament correcte o oficial. Per això parlem de principis, valors, creences, formes (de pensar, de ser, d'actuar, d'actituds), etc.

A nivell corporal (i això també és educació afectiva i emocional) interessa que adaptem el nostre cos (almenys així ho considere ara) a l'horari del sol i a estudis sobre educació corporal, que estudiem tècniques que permeten la nostra independència emocional, física, mental i, sobretot, la nostra calma. Les persones lliures organitzen la seua vida a partir del que consideren bàsic i després d'haver fet una anàlisi. I aquest tema, u més i de línia administrativa (i potser més per motius de llum en països en què no hi ha tanta com a la península Ibèrica o la zona del Mediterrani), és un tema més d'actualitat que, fins i tot, podríem incloure'l en els temes relacionats amb el canvi climàtic o les finalitats de la Unió Europea. ¿Com s'explica que a Moscou sonen les campanes de l'Any Nou dos hores abans que ací, quan la diferència geogràfica és grandíssima? Què implica això a nivell social?

En resum: per damunt del rellotge (com en la pel·lícula "Temps moderns") estem les persones. Recordem aquesta dada i passem-la als estudiants universitaris del present. A vegades, la modernitat pretén camuflar-se sota raons ecològiques que no tenen ni cap ni peus i que, en el fons, no són més que un sí senyor per a la ciutadania, sobretot en una era en què cada vegada estem més medicats...

Una de les maneres més efectives de fruir de la vida és... FLUIR i deixar que passe el temps, els núvols, les persones que passegen, el xiquet en bicicleta, la conversa entre un jove i una dona adulta, el diàleg entre un ancià i una néta, etc. Això és gaudir de la vida, ser lliures, aprofitar el present i viure'l amb joia i de moltíssimes maneres que no es palpem ni es mesuren ni es calculen... i que tenen un gran valor espiritual i formatiu, així com social, creatiu, emocional, mental, físic i constructiu.

Què en penseu, d'aquests temes?