Sensibilitat professional i germanor

Després d'aquestes línies reproduïsc un correu que he enviat a una persona, amb un nom diferent (per conservar la intimitat), per si vos interessa. He fet un ajust, per a adaptar-lo al bloc.
Ací el teniu:


Amic Frederic.

Ja era hora que algun professional, sia del món de la lingüística, sia una persona interessada pel respecte lingüístic i més, demostrara la seua sensibilitat, el seu tacte i fins i tot el desig d'avançar en lloc de persistir amb esquemes que han demostrat, des de fa anys i panys, que només provoquen resistència i major xovinisme (bé a Catalunya, bé al País Valencià -popularment i tradicionalment conegut com "València", potser per economia lingüística, com diria Abelard Saragossà-).

Ho dic per allò de "la nostra manera de parlar valencià". En un moment en què importa sumar i, alhora, mostrar-nos creatius (obertura mental) cap a cultures del món, també ens interessa enfocar el tema des d'una cerca de la germanor, en lloc de les formes que exclouen i pretenen imposar-se. Les persones, en el fons, mirem cap a la supervivència de les diferències i ens agrada sentir-nos respectades.

Ahir pensava que l'entrada de persones d'estats ben distints a l'espanyol, així com el canvi de mentalitat entre les persones més jóvens (val la pena llegir "Público", 28 febrer 2010), més inclinades cap a temes no simbòlics, potser ajude a tractar les falles des d'una visió més antropològica i, a més, és fàcil que haja ajudat a convertir-les en una festa més fluïda i flexible, a diferència dels primers anys dels norantes.

Així, pel 2001, quasi un terç de les falles valencianes (de la Ciutat de València o no) acollien les Normes de Castelló, la qual cosa indicava una major independència respecte a la ideologia i els tabús que pretenia marcar la línia oficial des de València. Per tant, que un català diga "Per a la gent de Catalunya, parlar català és la nostra manera de parlar valencià", a més de sensibilitat, ens mostra que també hi han persones que ho diuen i ho senten així. Un amic que durant molts anys ha treballat a Telefònica i que ha portat la província de Castelló, més d'una vegada ha dit que al darrer poble valencià anterior a les Terres de l'Ebre (per la costa) diuen "Ell parle català" i, des de l'altre, "Ell parle valencià". Total: tots dos diuen "parle" (parla) i, si t'endinses a Catalunya des de la carretera de Vinaròs, observes que la divisió administrativa no respecta les fites naturals. I si, a més, et trobes en alguna festa grossa a les Terres de l'Ebre i saben que hi han molts valencians (per exemple, durant un viatge real d'una entitat valencianista, al qual vaig anar), potser feliciten i tot als valencians... (per micròfon!) i com si foren germans i visqueren al poble del costat. Gràcies, per tant, Frederic, per la teua gosadia i per la teua sensibilitat.

Finalment diré que a hores d'ara, un sector important de la població, encara que no isca als mitjans de comunicació, tendix a prioritzar més el que unix i fa sentir-nos part del grup (ací, la comunitat lingüística). Els estudis parlen d'un 30%-35% a nivell europeu i d'Estats Units ("Creatius culturals").


Fins ací el que ens interessa.

Que tingueu un bon dia i que gaudiu de la curiositat si feu algun viatge durant aquests dies de falles i, si no, que fruïu de la festa (molt vinclada al canvi d'estació, a festes semblants -com les dedicades a Saturn-, a l'època intermèdia entre Carnestoltes i Setmana Santa, així com a la participació de les bandes de música enmig de les festes populars, és a dir, les que no eren religioses o de caràcter institucional, com ara, el Corpus).