Distribuir, promoure i estimar la cultura

Després d'uns minuts observant unes imàtgens sobre la festa de moros i cristians a Petrer, gràcies a un document enviat per un amic, he accedit a frase "Distribuir la cultura" al final del missatge. L'efecte que em feia era estar al costat d'una manifestació més, i rica, de difondre la cultura amb alegria i formalitat (la qual cosa és perfectament compatible, perquè podem fer un estudi antropològic i, alhora, estimular la participació popular o turística als actes de la població o del barri).

Distribuir. Es tracta de repartir, escampar, fer ús de les aïnes que hi han a l'abast: des d'Internet, fins a la difusió oral o escrita en forma de paper. I també, d'aprofitar les relacions humanes com a mitjà de transmissió.
Promoure. Com ja diu la paraula, "moure a favor", això és, fometar, entusiasmar, fer que les persones es senten part del tot, de la festa, de l'acte cultural que desenvolupem. Ací es tracta de fer partíceps al màxim nombre de persones, actuar a cor què vols (en la filosofia de treball turístic o de distribució).
Estimar. Interessar-se per les arraïls, voler que la festa incorpore la creativitat com a mitjà de renovació, acceptar les propostes que puguen ampliar la pluralitat entre els membres que participen de manera més activa, voler el veïnat (perquè es senta part de la festa), aprendre del passat (què funcionà i què ens hem decidit a millorar), sentir-se part de la localitat (amb harmonia amb les poblacions en què aquestes manifestacions culturals tenen lloc de manera similar o igual), fer que la positivitat de la festa aplegue al cor i a la pensa de les persones que fan recerca o compartixen espai físic amb nosaltres, actuar amb benevolença (i bona disposició i bona voluntat pel que es fa).

Finalment, afegiré una frase atribuïda a Jordi Pujol i que em la regalà un històric professor de Magisteri, en un adhesiu: "La feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres". Crec que quan actuem amb fluïdesa, és a dir, amb obertura a les idees que rebem o pensem, a la imaginació, a esquemes nous, a passar pels camps que no estan llaurats (accedir a la novetat, el risc moderat i la creativitat), així com al gaudi de pensar que actuem amb alegria mentres treballem (en lloc de buscar l'alegria després de fer la faena), és quan ens mostrem més flexibles, humorístics (amb el que això significa), espontanis, oberts a l'aprenentatge i el lideratge, etc. És, com si diguérem, l'obertura dels esquemes en què conjuguem la creativitat, el llegat cultural (personal i col·lectiu) i el desig de millorar (com a persones, com a altruistes, des de la positivitat, des de la senzillesa i l'autenticitat i la proactivitat i la calma, etc.).

Què penseu, els mestres o universitaris o curiosos que llegiu aquestes línies? ¿Què faríeu si ocupàreu la regidoria de cultura de la localitat en què viviu, o si fóreu el representant cultural d'una Universitat o d'una entitat -cultural o no-?