Imaginació i ensenyament universitari

Adés he accedit a http://www.neuronilla.com/ i he consultat "Imaginación, creatividad e innovación... casas del mundo", una entrada formosa i interessant en què he gaudit de la imaginació de persones que s'havien llançat a l'aventura de renovar esquemes arquitectònics i fins i tot de crear cases que semblaven en moviment d'un terratrèmol , o com si foren un revolló o, simplement, una nau espacial.

Sí que vull dir que sovint pareixia un atemptat contra la natura, a la qual estime. ´De totes maneres, podem traure una lliçó: les persones podem treballar la imaginació com a pont per a crear alternatives i fins i tot assolir-ne que siguen pràctiques a llarg termini. Hi havien cases que pareixien obres de la línia de Gaudí, o de zones turístiques de la costa mediterrània.

En qualsevol cas, sí podem dir que si abans pareixia estrany, ara ens és habitual... Com l'aprenentatge! Quan comencem una tasca, a vegades i tot, juguem amb la imaginació o la fantasia com a aïnes per a obrir la ment i, així, facilitar la faena. I, sovint, en el moment més inesperat ens fixem que hem aconseguit el que dies arrere pareixia el més difícil, com podríem emprar en el llenguatge del circ tradicional.

Igualment considere important que durant el mestratge / aprenentatge universitari , tant l'alumnat com el mestre, tinguen accés a la imaginació o a informació de temes ben distants als que ensenyem o aprenem a classe perquè ens siga més fàcil i divertit l'acte i l'ensenyament diari.

O, simplement, perquè aquesta obertura a l'exterior i a l'espontaneïtat és una manera més de fluïdesa i de flexibilitat i una part més del procés creatiu. Per això, i per més motius, quan volem trobar una eixida i fem participar la pluja d'idees, donem entrada a les idees més extravagants o imaginàries o fantàstiques. En qualsevol cas, i com a amic de la imaginació (artística i tot), em sembla que la imaginació té una relació directa amb la realitat ja que podem accedir a la primera des del coneixement del món que vivim.

Així, si coneixem les formes redones o les taules en forma d'ou, podrem imaginar una forqueta ovalada i al mateix temps amb un extrem en forma de redolí... I si sabem què vol dir "volar" podrem fer imaginacions com les de Jules Verne i viatges com els dels astronautes. I així successivament.