Cites de persones conegudes

Una cosa és la persona que busca "la famosia" (és a dir, i en paraules meues, ser famosa) i ben diferent és la persona que la forma de ser i la seua influència la fa coneguda, per exemple, Gandhi (en vida i tot) o Van Gogh (després de viure). En qualsevol cas, podem aprendre a millorar les condicions humanes, sense necessitat de ser més coneguts que la màxima autoritat del poble (en qualsevol aspecte de la vida, des de la política, fins a la sanitat o l'esport, per escriure'ns uns quants).

Adés he accedit a una web sobre Gandhi i he extret la reflexió següent: "El vertader progrés social no consistix a augmentar les necessitats, sinó a reduir-les amb voluntat; per a això, és menester ser humils".

Quant a la humilitat i les persones molt creatives i que han passat a la història oficial (la dels llibres de text o de més difusió, entre altres mitjans de comunicació social), crec que les persones fortament creatives s'han caracteritzat per la seua sensibilitat social, per la seua senzillesa i per interessar-se per temes socials i de formes de participació ciutadana o, per exemple, per temes relacionats amb la bonesa, la bonhomia i les idees innovadores i per la millora de la societat.

En eixe sentit, han tingut idees que sovint s'han considerat inoportunes, políticament incorrectes, estranyes, etc. Ara bé, el temps, com moltes vegades, ha deixat cada cosa al seu lloc i, en eixos camps (i amb molta freqüència), han demostrat estar avançades al seu temps, motiu pel qual encara són presents.

Així, i dins del llibre "La revolució positiva", escrit per una de les màximes personalitats actuals del món de la creativitat, Edward de Bono, se'ns fa esment a Gandhi, una persona dedicada a la política, al pensament i a l'actuació popular per mitjà de mètodes pacífics i, alhora, revolucionaris per al seu temps... i ara. Quan un mètode és vigent, positiu, creatiu, constructiu i, a més, és social, paga la pena llevar-se el barret i agrair aquest regal de la creativitat humana a la cultura de la Humanitat. Igualment, convé que, després de llevar-nos el barret, ens el tornem a posar per a passejar pel dia rere dia i, al mateix temps, trobar respostes a preguntes que ens fem.

Per exemple, la incorporació de l'humor, de l'oratòria, de l'educació per al lideratge, de les biografies i de l'educació afectivo-emocional a la universitat del segle XXI... ¿crearà persones més independents, lliurepensadores, curioses, eclèctiques i internacionalistes o ecohumanistes que les que ara ensenyen en qualsevol dels nivells d'ensenyament o de l'educació, o que s'han dedicat professionalment o voluntàriament? Crec que sí, la qüestió és aprofitar-nos de la tendència de les persones més jóvens, més receptives, internacionalistes o creatives que els jóvens de generacions anteriors. I si hi ha res a millorar, per a això estan els recursos personals (i els que es desenvolupen dins dels col·lectius socials, formats per individualitats), des del silenci, fins a les analogies, les històries que servixen de model de conducta o moral, o deixar que l'alumne passe a practicar l'oratòria i, així, aprenga a parlar assertivament en públic.

Quina opinió teniu respecte a la universitat del segle XXI i "les biografies" ?