Com els seleccionadors esportius

De la mateixa manera que els seleccionadors esportius trien, animen i estimulen a creure en u mateix perquè l'equip i els seus membres vagen avant i, al mateix temps, el seleccionador busca persones que l'orienten i la formen, així és com actuen els bons professors davant de l'alumnat amb què conviuen. Almenys mentres es demostre que l'alumne que tenen al davant té interés per la matèria. A partir d'ara em centraré en eixe hipotètic alumne.

Sabem que hi han alumnes de moltes classes, fins i tot podríem dir que cadascú, com cada casa, és un món i així és com aplega a la Universitat, de la mateixa manera que férem nosaltres quan vinguérem al món i tot... com quan passàrem a l'escola, a l'institut o a la universitat. Des d'ací el mestre pot fer una mena de síntesi de les classes d'alumne que compartixen la classe amb interés.

Des del meu punt de vista convé que estimule les persones que pareixen tímides, perquè es llancen a l'aventura, els reptes, la creativitat, l'oratòria, l'escriptura, les manifestacions artístiques, etc. Igualment interessa que pose en qüestió les persones amb major coneixements acumulats i que, alhora, anime les persones creatives a participar més en grups democràtics.

Això sí, hi han punts a triar, com el seleccionador:

1. Una música tranquil·la que faça d'acompanyament. Pot ser des de Haydn fins a música que ajude a la concentració, a sentir la joia d'aprendre i el plaer d'ensenyar... entre les dos parts i de manera fluïda.
2. Diversitat d'informacions (i ajudar a buscar-ne d'Internet). Formació de criteris de recerca. I que els alumnes facen d'investigadors i, fins i tot, una xarxa internàutica en què participe l'alumnat, com si es tractara d'un congrés entre personalitats del món universitari.
3. Animació a l'activitat i actitud creativa, humorística i per l'alegria de viure i participar en societat. Que mantinguen contacte amb persones que reunisquen aquestes característiques o que siguen positives en el seu estil de vida. Una societat avança positivament amb persones positives. Així de clar, encara que parega una bertranada i interesse remarcar-la.
4. Transmetre el sentit de la utilitat i d'intercanvi socials: guanyar tots (parle dels interessats per l'aportació positiva, constructiva i activa) per mitjà de la coparticipació.
5. Reforçar l'esperit altruista i cooperativista juntament amb l'esperit de superació individual. Recordar la filosofia de persones com Muhammad Yunus: el sentit solidari (socialista), la superació (capitalista) i... l'aportació personal i creativa (estil original i personal, per exemple, u dels pilars de la idea de microcrèdits).
6. Estimular a la curiositat (per exemple, l'aprenentatge de llengües minoritzades -marginades- o de llengües amb força, sobretot per motius econòmics, militaristes i colonialistes). La curiositat com a base dels dubtes i, per tant, de la creació de persones més lliures i creatives.
7. El llenguatge positiu, com a punt de partida cap al guariment emocional, social, afectiu, etc. així com a un llenguatge nou i a promocionar entre les nostres relacions humanes. Recordem que la pràctica fa el mestre, com en tot, i que els mestres amb vocació poden crear escola i tot. Convé remarcar (i açò ho prenc d'Augusto Cury) que els primers alumnes poden crear escoles noves i tot, mentres que els següents tendixen a la idolatria.
El pensament lliure, positiu i creatiu permet la llibertat individual, la valoració de la diversitat i l'humor, és a dir, la renovació d'idees i, per això, la creació d'escoles noves de pensament i d'actituds. Podríem crear una escola humorística per l'aprenentatge continu i creatiu.
8. Buscar posicions eclèctiques en lloc de dogmàtiques.
9. Riure i conviure amb persones de fàcil riure. La rialla és fonamental en un món tan avesat, sobretot en els darrers anys, a la mediocritat, el victimisme, el seguidisme i l'esforç mínim.
10. Relativitzar les coses, viure el present, treballar la vida senzilla (com també feren persones com Leonardo o Einstein) i contactar amb la natura. Valorar les coses que hi han al nostre voltant: passar del "nos alteros" (nosaltres) a la visió universalista.
11. Tindre principis, un codi deontològic (de conducta), actituds que prioritzen les formes i persones constructives, socials, respectuoses, creatives, positives, etc. per damunt de les capacitats individuals, les habilitats.

Aquestes onze coses, com si foren els onze jugadors de futbol que eixirien al camp, prioritzaria a hores d'ara.