L'humor i la maduració emocional (s. XXI)

U dels elements que ens ajuda a madurar emocionalment és l'humor, com l'espontaneïtat, l'autenticitat, el pensament lliure o l'interés pels aspectes positius i constructius de la vida. Quan raonem amb una persona que treballa el sentit de l'humor (el respectuós o que està al límit de la incorrecció), sentim que l'espontaneïtat es passeja pel nostre voltant, de la mateixa manera que també ho sentim quan ho fa un xiquet lliure, és a dir, amb una formació centrada en la llibertat i la responsabilitat així com la creativitat.

No és prou escoltar gràcies o eixides, o llegir-ne: fins i tot interessa que al llarg de les sessions (o sovint) l'humor siga un membre més de la classe com ho podria ser una fotografia d'un paisatge o una planta natural.

Considere que l'humor hauria de ser un complement més de l'ensenyament (l'universitari i tot). Una societat que li obri les portes, treballa la creativitat i, per tant, té més possibilitats de preparar persones joioses de la vida i del que troben al seu pas que persones amb malenconia o que desitjarien que tot rutlara com els agradaria. U dels mitjans que em permeté una recuperació bastant ràpida (un poc més d'un mes) després d'estar al límit d'una mort per depressió i cerca de la perfecció, fou l'amic humor. Curiosament hi havia un llibre sobre el sentit de l'humor i n'era l'únic que no havia incorporat en la meua vida diària. En acabant passí a buscar informació sobre optimisme, després aparegué el llibre "La revolució positiva" (Edward de Bono) i continuà per temes diferents cap al lideratge.

Quan la primavera passada vaig descobrir el llibre "El camí de l'esser" (Carl Rogers) i en acabant "Pídeme la luna" (Rosetta Forner), comencí a entrar més en la part creativa de la persona i en la part de la maduració emocional per mitjà del llenguatge positiu. A vegades, hi han llibres o persones que ens fan de pont i permeten un pas avant important que mai no tindrà retorn: hem trobat nous aspectes personals (o educatius i socials) que ens han ajudat a fer una revisió personal profunda i, finalment, a centrar-nos en el present, el que realment som, el que ens agradaria ser i s'ajusta a les nostres inquietuds i capacitats... o imaginació i tot!

Si treballem el llenguatge positiu, la part positiva i creativa de la persona (alumne universitari, mestre o amistat o persona del carrer), trobarem que podem tractar molts temes en conjunt (intercanvi), que la creativitat és una alternativa molt eficient davant del victimisme actual, o que l'organització de la vida, si es prepara a llarg termini, és una aliada del pensament positiu i creatiu (permet assumir la responsabilitat dels actes), etc. Sobre tot això encara hi han articles periodístics o llibres que ens ho recorden i repetixen. I n'hi han que ho fan amb humor i tot. Un nou estil de preparar la relació entre el lector i l'escriptor? Potser sí, i ben positiva perquè, com diuen els estudis sobre l'humor, és un element que permet l'aproximació entre les persones (en molts sentits, entre altres el que fa possible que el comprador senta atracció pel venedor, la creació de noves amistats, etc.).

I, com diria Rosetta Forner, l'espontaneïtat, com l'humor, sí existixen entre les persones lliurepensadores i lliurefacedores (les que actuen i fan per lliure) i que es fan responsables dels seus actes... Paradoxalment, les persones que més van per lliure... tenen una salut emocional més sana i, sovint, major relacions humanes de qualitat. I això no són paraules buides, sinó dades que resulten d'estudis entre creativitat i vida social.