dijous, 25 de febrer de 2010

Música i aprenentatge: quina triem?

La música influïx en les emocions personals. Tot seguit faré una síntesi, atenent a l'obra "El poder de la música en el aprendizaje. Cómo lograr un aprendizaje acelerado y creativo" (de Gilda Waisburd i Ernesto Erdmenger, Ed. Trillas, Mèxic D. F., 1a ed., maig 2007, p. 219):

Cants gregorians: per a crear una sensació d'espai gran i relaxat.
Música religiosa (s. XV): trascendix i reduïx el mal i el patiment.
Música barroca: afavorix l'estabilitat, l'orde i la seguretat.
Música neoclàssica: millora la concentració i la memòria.
Música romàntica: afavorix l'expressió dels sentiments.
Música impressionista: desbloqueja els impulsos creatius i connecta amb l'inconscient.
Jazz: eleva l'ànim i és font d'inspiració.
Rock: estimula el moviment.
"New age": crea un estat d'alerta i relaxació.
"Salsa": accelera els ritmes cardíacs i respiratoris, incita a moure's.

Atenent a variables com l'oratge, l'època de l'any, les intencions educatives i els missatges que vol transmetre i compartir, el mestre pot incorporar la música com a element educatiu i, així, entre altres, afavorir unes sessions en què la tranquil·litat i l'espontaneïtat convisquen i, a mitjà termini (o en menys de dos cursos), ajuden a crear alumnes i mestres amb emocions més tranquil·les i, per tant, més líders emocionals. La faena no és fàcil i, a més, és possible. I no sols si actuem segons les recomanacions dels autors d'eixa obra, sinó també si ho fem a partir de la intuïció i música alternativa que podrem afegir a tot aquest llistat.

En els darrers mesos he trobat dos notícies en referència a la música i la joia i a la música i les respostes a nivell universal: compartim les mateixes emocions i la música és un llenguatge universal. Potser per això, quan escoltem una banda de música podem experimentar l'alegria i el jubil que tantes vegades expressem a terres valencianes i que, a vegades, podem oir a primera hora del dia (sobretot un cap de setmana), quan una colla de músics decidix fer una cercavila per alguns carrers de la població.

Al meu paréixer i a grans trets, som un Poble alegre, i eixa jovialitat potser tinga relació amb el clima, la presència del sol, la creativitat i l'interés per incorporar característiques de fora, així com per l'obertura cap a fora. Cada Poble té la seua personalitat, la seua cosmovisió, la seua tradició, la seua música, etc. En el nostre cas, i ací parle de l'històric Regne de València, tenim cinc cultures, si més no: la grega, la llatina, la judea, la cristiana i la musulmana, a més de la gitana, present a la península des del 1425, si recorde bé. En qualsevol cas, les cinc primeres ens han deixat un gran llegat cultural... i la musulmana també en forma part. Tinguem-la present.

També som un Poble que musicalment ha pres característiques d'Andalusia i que si revisàrem les arraïls que ens han creat, trobaríem que és molt més el que ens unix amb cultures de fora de l'històric regne que el que ens diferencia i que tots dos punts són interessants i essencials: diversitat (singularitat) i comunitat (compartiment, què ens unix). Ací residix el respecte mutu i l'amor per u mateix, al mateix temps que treballem per l'universalisme i el pensament lliure i creatiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada