divendres, 19 de febrer de 2010

La música i la Universitat del segle XXI

Escric aquestes línies després d'haver compartit una estona amb una mare de dos fills, u d'ells menor d'onze anys i amb síndrome de pensament accelerat (SPA) i l'altre, una xiqueta i més petita, amb una enorme creativitat (començant per la imaginació). És el segon cas d'SPA, almenys d'ençà que conec aquest terme i he llegit sobre ell (sobretot per mitjà del llibre Pares brillants, mestres fascinants, d'Augusto Cury i en versió castellana), ací per intuïció i en acabant per la coordinació entre la intuïció i el testimoni de la mare.

Si un estudiant com aquest xiquet aplega demà a la Universitat (és un supòsit aplicable a la realitat, i cada dia més), crec que haurem d'incorporar la música com un element que faça paper i que estimule a treballar la creativitat. Així, durant l'any passat vaig gaudir de la dedicació especial que feu el programa radiofònic Radio Clásica (RNE) a Haydn, un músic i compositor del segle XVIII que mescla l'alegria, l'espontaneïtat i la calma, atenent a l'oïda personal i a un llibre sobre música ("Comprende y ama la música", l'autor del qual és Mariano Pérez). Es tracta d'una obra bibliogràfica de fa anys (1989, 10a edició) i que encara n'és un referent.

Si la música de Haydn facilita l'espontaneïtat, la calma, la concentració, l'alegria, etc., ens trobem davant d'una música que té molt a transmetre'ns a nivell educatiu i que és menester per a la universitat i el món educatiu actuals... i del futur. Pensem que una música alegre i tranquil·la també fa de mitjancera entre el mestre i l'alumne i, a més, incorpora tots dos al llenguatge dels sons, és a dir, a la percepció que envia cadascuna de les notes i per igual a les persones que vivim al planeta (sobre això hem escrit algunes entrades a aquest bloc).

I si, a més, estudiem la figura de Haydn, ens trobem davant d'una persona que ens pot difondre la importància de la humilitat i que les persones humils i tot poden aplegar a fer molt per la societat. No és necessari tindre més medalles que un general, ni tindre un currículum ric en publicacions i tot: el que u porta dins és digne de compartir, comprendre, estimar i difondre, com a forma d'intercanvi i de comunicació amb les persones i l'ambient que ens envolten.

Augusto Cury considera que interessa que el mestre parle un 10%-20% sobre biografies ("genis", "talents", "molt creatives"... i benefactores de la Humanitat) i que els alumnes dediquen (de manera individual i u cada sessió) un 20% del temps a exposar davant de la classe. Bones idees i a tindre presents, com el tema de la música.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada