Universitat i pacifisme

Una de les formes de pacifisme (potser una de les més visibles) és la cerca d'alternatives als exèrcits, fins i tot a la incorporació de menors d'edat en qualsevol força o moviment armat, com llegia adés en un document enviat per Amnistia Internacional.

Si la Universitat es convertix en un punt des del qual presentar l'economia, la política, el benestar social, la demografia, els moviments físics de persones, la sociologia, les relacions entre els familiars i els menors d'edat, etc. com uns elements en contacte amb la infantesa i, també, amb les persones majors d'edat, la llibertat de consciència, la llibertat d'expressió, el pensament lliure i positiu, els grups socials que treballen per una filosofia constructiva de la societat (i que actuen amb les contribucions de qualsevol persona, per xicotetes que siguen), podem crear alumnes universitaris que, a més de superar els exàmens, mostren sensibilitat i interés amb els temes relacionats amb la justícia social, els drets humans, el pacifisme i qualsevol alternativa a la violència en qualsevol de les seues formes (no sols la física o verbal, sinó també els grups armats o la psicològica).

Per tant, potser ens interesse orientar l'alumne sobre la relació directa entre la matèria que aprén i els drets humans. Així, les matemàtiques o la topografia no són alienes: recordem la pel·lícula en què uns militars o d'una força de l'estat estenen un plànol damunt d'una taula... Tampoc no és indiferent la medicina, ni la política exterior d'un govern (sobretot si és europeu o té un passat colonialista), ni la informàtica, etc.

En resum, convé que fem participar l'estudiant dels moviments socials que empren el pacifisme actiu i positiu com a mitjà de renovació social i que, fins i tot assumisca que moltes de les seues actituds presents estan en consonància amb la política del govern local, autonòmic, estatal... i universitari i tot. Per això, sense convertir la Universitat en una partit polític, sí podem transformar-la en un focus des del qual crear persones creatives, més lliures, més socials i altruistes, més cooperativistes i més obertes mentalment. No sols estimaran la Universitat, com a casa de tractament i renovació de valors, sinó que n'eixiran amb la sensació d'haver aprés doble: a ser ciutadans del món i a treballar per la creativitat, això és, a trobar alternatives als temes que són actualitat i que han sigut motiu de crítica. La crítica no fa el mestre, les noves iniciatives amb cos, interés a llarg termini, positivitat, esperit de superació, respecte mutu, lideratge, efectivitat i més valors, sí.

Almenys així ho veig ara.