En primer lloc això de "grups pluralistes" és per manifestar la tendència que quasi segur quallarà en els pròxims anys, atenent a l'evolució que vivim: els grups més avançats manifestaran la seua inclinació cap al respecte mutu per la diversitat de paréixers. Les persones som essers que ens agrada que la nostra veu tinga acte de presència i, quan això entra en els esquemes del col·lectiu (per exemple, de les persones amb què més temps compartim) estem en disposició de cedir, és a dir, d'acceptar que no sempre les nostres alternatives són les més idònies per a la colla o l'organització en què participem.
En segon lloc podem transmetre aquest esperit entre l'alumnat universitari, de la mateixa manera que també ho fem entre les persones conegudes, amb independència que siga acceptada o no, ja que el que ens importa és actuar atenent als nostres principis, valors i creences que ara acceptem. Un alumne que es mou enmig d'una docència en què el pluralisme és un element més, té més possibilitats de desenvolupar conductes i actituds democràtiques i, a més, veure que el món de la creativitat necessita la participació individual en els grups socials i una democràcia flexible i més enllà dels formalismes, això és, un règim obert a revisions i en fluïditat.
En tercer lloc ens mostrem receptius a les persones que intercanvien temps i experiències amb nosaltres, bé per mitjà de la pregunta (símbol de la curiositat) i de la resposta (símbol de l'esforç dediacat a la recerca), bé per mitjà del temps compartit i dedicat a qüestions més senzilles i que formen part de la vida diària, com ara, jugar a la baralla, escoltar música, contemplar un paisatge o, simplement, deixar que passe el temps com a forma moderna de calma. Recordem que un moment de calma (mas que siga només un quart d'hora), pot ser un gran aliat per al pensament creatiu (incubació) de la mateixa manera que certes aïnes ho són per al nounat.
En resum: no es tracta de crear grups perquè sí i amb una filosofia que ja no s'ajusta al segle que vivim, ni als nous reptes socials o les formes de viure d'ara (pensem en els nacionalismes, cada vegada més antiquats, al costat dels moviments creatius de línia pluralista i en què es respecta la singularitat humana per damunt dels simbolismes), sinó d'escampar una forma diferent de concebre'ls (positivitat, idea de contribució, pensament positiu, pensament creatiu, percepcions en què figuren més de dos variables, autorespecte, estima i interés actius pel mosaic cultural, etc.). Així em pareix ara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada