dimecres, 24 de febrer de 2010

Creativitat, Universitat i segle XXI

Una de les preguntes que ens podem fer és com té previst que siga la universitat del segle XXI. Potser comence a ser, com ja pareix que té moltes possibilitats, de ser un espai social en què s'aposte per la creativitat.

Així, un segle en què hi han canvis socials, econòmics, de valors, d'actituds, de sensibilitat pel medi ambient i l'humanisme i en què importa la col·laboració en grup i oberta a la singularitat de cada membre, necessitem passar de l'estudiant que es forma per mitjà de l'absorció acadèmica a l'estudiant que desenvolupa l'esperit creatiu que totes les persones podem traure de dins i compartir amb les persones amb què fem vida de manera ordinària.

Considere important que el mestre modere enmig de les relacions entre el docent i l'alumne i que l'alumne tinga accés (per lliure i per mitjà de la pràctica del professorat) a documentació que explique en què consistix el pensament creatiu, l'ecohumanisme i el pensament lliure, així com material en què s'estimule a traure el sentit de l'humor que tothom té dins.

Crec que si el mestre, a més, compartix amb l'alumne la positivitat, el caràcter constructiu i el pensament positiu, com també la importància de l'aportació (dins de la Universitat i a la societat), així com de la recepció des de la societat i la cultura heretada (després de fer una selecció i ajust a la realitat actual i a les pautes de conducta que afavorixen la creativitat i el pensament lliure i positiu), podem tindre un alumne més preparat per a participar de manera activa, compromesa, solidària i altruista a nivell social i, a més, amb amor per la Universitat i amb intenció d'intercanviar el que ha aprés (de manera positiva i creativa) amb el que rep de la societat i de les relacions interpersonals. Que la universitat siga un motor de canvi... i d'adaptació al present.

Igualment interessa que l'alumne valore la relació intrapersonal (temps de reflexió, meditació, anàlisi, revisió, tranquil·litat), com a un temps imprescindible dins del procés creatiu i que, si incorporem a l'àmbit universitari, pot contribuir a una major intel·ligència emocional i, així, a una persona més preparada per a la recepció i les relacions entre persones: des de la tranquil·litat o la calma és com millor podem preparar accions futures (incubació, com es diu a la teoria sobre la creativitat). I tot això, des del present, un regal molt important i que convé viure i distribuir entre les persones que col·laborem en el món universitari: si el gaudim, podem sentir-nos persones alegres enmig de l'evolució de la universitat del segle XXI.

Finalment diré que considere bàsic que els mestres es centren en l'alumne i que, al mateix temps, busquen mestres (en qualsevol de les possibilitats) amb els quals aprendre de manera constructiva, positiva, espiritual, emocional i... docent! U dels mestres que considere essencials, a més d'alguns dels clàssics dins del món educatiu o de la psicologia, és Edward de Bono, per la seua aportació al camp de les emocions i per la seua tendència a sintetitzar i a treballar el sentit pràctic i la utilitat de l'ensenyament a llarg termini i atenent a la cultura social en què ens movem ara (la informàtica, les relacions a gran escala, la conveniència d'incorporar el pensament positiu i la creativitat, etc.).

Què en penseu, de la Universitat actual i del procés d'evolució?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada