Utilitat del conte

Després d'un somni en què he vist un històric professor de Magisteri (de Valencià), com potser el dia que em va dir "Tu podries escriure contes", després d'haver-ne llegit u (molt imaginatiu), he considerat interessant passar al tema del títol: la utilitat del conte.

El conte, a més de permetre la creativitat (parle, sobretot, del que naix de la imaginació i la fantasia modernes), és un camp obert al coneixement dels valors que prima l'alumne, el mestre o la colla de persones que ha decidit crear-lo en grup.

No he tingut l'oportunitat de veure un conte creat en grup (parle dels que es fan entre el resultat dels afegitons de cadascú). En qualsevol cas, el considere molt útil, entre altres, per a riure'ns. Potser ens recordaria una miqueta el joc del telèfon. I si, a més, afegírem què ha contat cadascú...

A vegades, el conte, i ací també incloc el modern (fruit dels darrers vint o trenta anys), és una entrada a valors moderns, com ara, el canvi climàtic, l'ecologia, la tecnologia, el respecte pels animals i els grups humans tradicionalment marginats, els aparells moderns, etc.

Fins i tot, hi han contes que introduïxen valors i sense adscriure's a cap feminisme ni línia profeminista, sinó simplement al respecte intergenèric o per les persones (indistintament de la seua nacionalitat, lloc d'origen, gènere amb què han nascut, orientació sexual, etc.). Com més moderns, més estranys respecte als tradicionals. Ara bé, els tradicionals tenien una missió, com els més avançats, la qual és la mateixa: transmetre valors, els de l'època.

Això sí, si volem transmetre valors positius, quan escrivim un conte, quan el contem o, per què no?, quan ens l'inventem davant d'una sessió amb estudiants universitaris, majors d'edat o d'ensenyament secundari... el conte és un bon mitjà de comunicació: ens permet raonar per mitjà de metàfores, per mitjà de la imaginació, per mitjà de la fantasia i, a més, enviar un missatge de fons. I, com suponc contarà més d'un llibre d'oratòria, l'estratègia "Fa molt de temps", és a dir, el fet de centrar l'inici de la comunicació en la mitat de l'acció (en lloc del tradicional inici, nus i desenllaç), ens ajuda perquè l'alumnat siga receptiu... des del present.

Un dia comentava açò últim a un mestre d'anglés, qui també ensenya a adolescents, i em va dir que era un bon mitjà. El fet d'haver aplegat a aquesta tècnica de comunicació entre mestre i alumne em prové de la lectura d'un llibre d'Augusto Cury. I crec que és molt útil. Tant com els contes que han traspassat fronteres europees (o que han entrat ací), com els que formen part del nostre llegat lingüístico-cultural (en llengua catalana), com els que formen part de la història de la històrica Corona d'Aragó (amb la qual ha intercanviat molt la cultura valenciana) i que, a més, fóra interessant i bonic que els difonguérem amb versió bilingüe o més. Això sí, en primer lloc,... la llengua original! Eixa alternativa resulta atractiva en un moment històric com el segle XXI, en què, atenent als estudis, està previst que només es salve el 5% de les llengües que es parlen a nivell mundial (en algun lloc del món). Un mosaic ben formós i digne d'amor i respecte més enllà de les lleis: la pràctica del respecte ens fa amics de la diversitat i de l'horitzontalitat. A més, ens permet eixamplar els nostres flocs culturals, creatius i de comprensió i de germanor, això és, fer-nos més universalistes, més internacionalistes i més amants del patrimoni mundial, com també proposa la Unesco.

Finalment la Universitat és un punt de partida molt interessant per a la difusió dels objectius pedagògics i interculturals de la Unesco, organització mundial centrada en la cultura, l'educació, l'ensenyament i el patrimoni mundial. Ens en beneficiarem tots, societat i Universitat.