Adés he accedit a http://www.noticiaspositivas.net i, després de llegir un document sobre les Escoles Waldorf, he aplegat a una conclusió: convé preparar el dia de manera que l'activitat intel·lectual siga més fluïda en les últimes sessions.
Així, si en les primeres incloem humanística, tecnologia, ciència, etc. i en les del mig expressió artística, lingüística o idiomes, en les últimes podem incloure activitats d'esbarjo, d'esplai o, simplement, de creativitat.
No obstant això, trobe interessant dedicar uns deu minuts a activitats creatives després de cada sessió, amb la intenció que les activitats siguen més entretingudes, més fluïdes, deixen temps per a preparar l'inici joiós cap a la matèria de la segona hora i així successivament. Així, en lloc de dedicar cinc hores universitàries cada matí (o cada vesprada), com feia quan jo estudiava a Magisteri, potser ens convinga més quatre hores i, juntament, deu minuts de descans entre dos sessions. Potser faça l'efecte d'una alternativa extravagant (en dubte, d'això). Ara bé, si revisem com ens sentíem, com a estudiants, després d'una hora d'estudi (sovint molt teòrica), o si el sistema educatiu (universitari o no) s'adapta a les necessitats reals d'una societat en què estiga en comunió la rama humanística, la científica, la tècnica, l'expressiva i la innovadora, podríem dir que...
1. Ens interessa dedicar algunes hores intel·lectives, al meu parer, a repassar biobrafies de persones destacades, a ensenyar lideratge i a relacionar els temes que expliquem amb la realitat global del planeta. Podríem incloure, també, activitats en grup: per exemple, sobre la convivència (educació ètica, cívica i moral).
2. Ens interessa estudiar les arts i els idiomes com a matèries que ens ajuden a la comunicació per mitjà de les percepcions i, també, a connectar amb persones de cultures, estils de vida diferents, i de llengües distintes a les que existixen a l'estat o nació en què vivim. Considere clau presentar la realitat de cultures diferents i promocionar el plurilingüisme i el respecte intercultural.
3. Treballar les manualitats, la corporalitat, l'afecte per les activitats del camp o per les activitats manuals (cosir, fer sabates, plantar, treballar amb cartolines, fer mobles, etc.) ens pot recordar que tenim unes mans molt precioses i dignes de respecte i, així, compartirem un missatge (mestres i alumnes): les tasques manuals, com les persones de la Humanitat que es dediquen a elles, es mereixen el mateix respecte que les activitats dels altres dos punts ací esmentats.
Això considere a hores d'ara.
dimarts, 2 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada